Albert O. Hirschman

Albert O. Hirschman

Biografia
Naixement	(mul) Otto-Albert Hirschmann 7 abril 1915 Berlín (Alemanya)
Mort	10 desembre 2012 (97 anys) Ewing Township (Nova Jersey)
Formació	London School of Economics Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Trieste HEC Paris Liceu francès de Berlín
Activitat
Camp de treball	Economia, economia política, ideologia política i economia del desenvolupament
Ocupació	economista, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Colúmbia
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Emergency Rescue Committee (en) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units HEC Alumni
Nom de ploma	Albert Hermant
Carrera militar
Branca militar	Brigades Internacionals
Conflicte	Guerra Civil espanyola Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables (1970) Exit, Voice, and Loyalty (1991) The Rhetoric of Reaction (en)
Família
Germans	Ursula Hirschmann
Parents	Eugenio Colorni, cunyat Altiero Spinelli, cunyat
Premis
(2013)  Premi Leontief per l'avenç dels límits del pensament econòmic (2007)  Premi Grans Immigrants (2001)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (17 setembre 1996)  doctorat honoris causa de l'université Grenoble-II (fr) (3 juny 1992)  doctor honoris causa de la Universitat de París Nanterre (1989)  doctorat honoris causa de l'Institut d'études politiques de Paris (fr) (1986)  premi Silvert  Membre distingit de l'American Economic Association  doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Berlín  doctor honoris causa per la Universitat de Trèveris

Albert Otto Hirschman (Otto-Albert Hirschmann; 7 d'abril de 1915 - 10 de desembre del 2012) fou un economista influent, autor de diversos llibres sobre economia política i ideologia política. La seva primera contribució important fou en l'àrea de l'economia de desenvolupament.^[1] Aquí emfasitzà la necessitat del creixement no equilibrat. Com que els països en vies de desenvolupament tenen escasses habilitats per a prendre decisions, argumentà que calia promoure desequilibris per a estimular el creixement i ajudar a mobilitzar recursos. Per a aconseguir-ho és cabdal promoure indústries amb un gran nombre de connexions amb altres empreses.

Les seves aportacions més tardanes en economia política avançaren dos esquemes senzills, però intel·lectualment potents. El primer descriu les tres respostes possibles bàsiques en empreses o sistemes polítics (abandonar, alçar la veu o restar en silenci) en el llibre Exit, Voice and Loyalty (1970). El segon descriu els arguments bàsics que fan servir els conservadors (perversitat, futilitat i perill) en The Rhetoric of Reaction (1991).

En la Segona Guerra Mundial, tingué un paper destacat rescatant refugiats en la França ocupada.