Ascomicots

Ascomicots

Ascomycota
Sarcoscypha coccinea
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Subregne	Dikarya
Divisió	Ascomycota Caval.-Sm., 1998
Subfilums/Classes
Pezizomycotina [1][4] Archaeorhizomyces Arthoniomycetes Dothideomycetes Eurotiomycetes Laboulbeniomycetes Lecanoromycetes Leotiomycetes Lichinomycetes Orbiliomycetes Pezizomycetes Sordariomycetes "Ordres sense emplaçar" Lahmiales Medeolariales Triblidiales "Família sense emplaçar" Geoglossaceae Saccharomycotina Saccharomycetes Taphrinomycotina Neolectomycetes Pneumocystidomycetes Schizosaccharomycetes Taphrinomycetes

Els ascomicots o ascomicets (Ascomycota) constitueixen un filum del regne dels fongs. El seu nom deriva del mot asc, del grec ἀσκός (askos), que és la seva estructura microscòpica de reproducció sexual. És el filum més nombrós dels fongs amb unes 64.000 espècies conegudes.^[1] Tanmateix, algunes espècies dels Ascomycota tenen reproducció asexual i per tant no formen ascs ni ascospores. Anteriorment estaven classificats dins del Deuteromycota (deuteromicets)

Els ascomicets són un grup monofilètic, és a dir, tots els seus membres tenen un antecessor comú. Abans del reconeixement del regne fong, els fongs amb ascs eren considerats una Classe, no pas un filum. El nom col·lectiu original era "Ascomycetes". L'elevació de la categoria taxonòmica dels Ascomycetes va donar lloc als noms Ascomycetae, Ascomycotina, i finalment Ascomycota.

Aquest grup és de gran importància per als humans, ja que són font de medicines com els antibiòtics i utilitzats per a fer el pa, begudes alcohòliques i formatge, però també poden ser patògens dels humans i de les plantes.

Entre els seus membres més coneguts hi ha les múrgules, les tòfones, la banya del sègol, el llevat de cervesa i el llevat de fer pa. Estableixen relacions simbiòtiques amb algues per a fer la majoria dels líquens. Diverses espècies d'ascomicets són organismes models en biologia.