Un calidoscopi (del grec antic: kalós bella, éidos imatge, scopéo observar) és un instrument òptic en forma de tub tancat que conté tres miralls plans.[1] Formen un prisma tetraèdric amb la seua part reflectora cap a l'interior, a l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides entre les quals hi ha diversos objectes de color i forma diferent, les imatges dels quals es veuen multiplicades simètricament en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat. Els miralls poden estar disposats a distints angles. A 45° es generen vuit imatges duplicades. A 60° se n'observen sis duplicats i a 90° quatre.
Tot i que habitualment el calidoscopi té tres miralls, també pot construir-se un calidoscopi amb dos, o més de tres miralls per a diferents tipus d'efectes. El calidoscopi modern va ser inventat l'any 1816 pel físic escocès David Brewster. Va tramitar la patent corresponent i el va posar a la venda. El ritme de venda va ser enorme, però la facilitat de fabricació va fomentar les imitacions i rèpliques, en només pocs dies, Brewster va deixar de rebre guanys que pogueren ser considerats atractius. És un dels joguets clàssics d'arreu del món.