Back نظام طرق الإنكا Arabic Инка юлдары Bashkir Дарогі інкаў Byelorussian ইনকা সড়ক ব্যবস্থা Bengali/Bangla Incký systém cest Czech Inkavejene Danish Inka-Straßensystem German Οδικό δίκτυο των Ίνκα Greek Inca road system English Red vial del Tahuantinsuyo Spanish
| ||||
| Tipus | xarxa de carreteres  | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Format per | 138
| |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 40.000 ( ) km | |||
| Travessa | Perú, Xile, Bolívia, Colòmbia, Equador i Argentina | |||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 11.406,95 ha zona tampó: 663.069,68 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (iv) i (vi) | |||
| Identificador | 1459 | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 16 octubre 2001 | |||
| Identificador | 1578 | |||
D'entre les diverses vies i camins construïts en la Sud-amèrica precolombina, els camins inques del Perú són els més extensos. Travessant els Andes i arribant fins als 5.000 m d'altitud sobre el nivell del mar, els camins connectaven les regions de l'Imperi Inca des de Quito (Equador) fins a Santiago de Xile, abastant vora 22.500 km i donant accés a un territori d'uns 3 milions de km². En cas d'haver de travessar valls hi havia ponts de corda. Gran part dels camins convergien al centre de l'imperi, Cusco.[1]
- ↑ Cartwright, Mark. «The Inca Road System» (en anglès). World History Encyclopedia, 08-09-2014. [Consulta: 13 octubre 2024].