Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón | ||||
Tipus | canal | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Molins de Rei (Baix Llobregat) i Baix Llobregat (Catalunya) | |||
| ||||
Ciutat riberenca | Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Barcelona | |||
Format per | ||||
Conca hidrogràfica | Llobregat | |||
Característiques | ||||
Profunditat | 1,5 m | |||
Resclosa | 13 unitats que produïen 262 CV d'energia, l'any 1884. | |||
Mida | 4 () m × 17,42 () km | |||
Superfície | 3.200 ha | |||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
edifici del Canal de la Infanta | ||||
Id. IPAC | 18636 | |||
Història | ||||
Data de descobriment o invenció | 1919 | |||
Cost | 4.350.000 rals (3 M. de pressupost) | |||
Activitat | ||||
Construcció | 11 de setembre de 1817 -1820 | |||
Dissenyador | Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch | |||
El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Inicialment s'estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d'Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants. Construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona.
Actualment (2012) el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d'aigua de rec les terres de Cal Trabal a l'Hospitalet.