Cobalt

Cobalt
27Co
ferrocobaltníquel
-

Co

Rh
Aspecte
Metall gris llustrós



Línies espectrals del cobalt
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Cobalt, Co, 27
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 94, d
Pes atòmic estàndard 58,933195(5)
Configuració electrònica [Ar] 4s2 3d7
2, 8, 15, 2
Configuració electrònica de Cobalt
Propietats físiques
Color Gris metàl·lic
Densitat
(prop de la t. a.)
8,90 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
7,75 g·cm−3
Punt de fusió 1.768 K, 1.495 °C
Punt d'ebullició 3.200 K, 2.927 °C
Entalpia de fusió 16,06 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 377 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 24,81 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.790 1.960 2.165 2.423 2.755 3.198
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4 , 3, 2, 1, -1
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,88 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 760,4 kJ·mol−1
2a: 1.648 kJ·mol−1
3a: 3.232 kJ·mol−1
Radi atòmic 125 pm
Radi covalent 126±3 (espín baix), 150±7 (espín alt) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Cobalt té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Ferromagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 62,4 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 100 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 13,0 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 4.720 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 209 GPa
Mòdul de cisallament 75 GPa
Mòdul de compressibilitat 180 GPa
Coeficient de Poisson 0,31
Duresa de Mohs 5,0
Duresa de Vickers 1.043 MPa
Duresa de Brinell 700 MPa
Nombre CAS 7440-48-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del cobalt
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
56Co sin 77,27 d ε 4,566 56Fe
57Co sin 271,79 d ε 0,836 57Fe
58Co sin 70,86 d ε 2,307 58Fe
59Co 100% 59Co és estable amb 32 neutrons
60Co sin 5,2714 a β, γ, γ 2,824 60Ni

El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27. Està situat en el grup 9 de la taula periòdica dels elements. El cobalt és un metall dur, ferromagnètic, de color blanc blavós. La seva temperatura de Curie és de 1388 K. Normalment es troba junt amb níquel, i ambdós solen formar part dels meteorits de ferro. És un element químic essencial per als mamífers en petites quantitats. El Co-60, un radioisòtop de cobalt, és un important traçador i agent en el tractament del càncer. El cobalt metàl·lic està comunament constituït d'una mescla de dos formes al·lotròpiques amb estructures cristal·lines hexagonal i cúbica centrada en les cares sent la temperatura de transició entre ambdós de 722 K. Presenta estats d'oxidació baixos. Els compostos en els que el cobalt té un estat d'oxidació de +4 són poc comuns. L'estat d'oxidació +2 és molt freqüent, així com el +3. També hi ha complexos importants amb l'estat d'oxidació +1. La seva electronegativitat és 1,8, el radi covalent (Á) és 1,26, el radi iònic (Á) és 0,63, el radi atòmic (Á) és 1,25, la seva configuració [Ar]3d⁷ 4s², la seva massa atòmica (g/mol) és 58,93, la seva densitat (g/ml) és 8,9, el punt d'ebullició (°C) és 2900, el punt de fusió (°C) és 1495.[1]

La massa atòmica és de 58,9332. Amb propietats magnètiques similars al ferro com la duresa, resistència a la tensió i propietats tèrmiques. El cobalt es pot trobar en aigües dolces, sòls, plantes, meteorits i als nòduls de manganès trobats al fons de l'oceà. Els compostos de cobalt es fan servir per crear un color blau densa en vidres, ceràmiques, porcellanes, vidriar i en esmalts.[1]

  1. 1,0 1,1 «Cobalto - Co». Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 2 agost 2024].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne