Fins al segle xx, el costum internacional va ser la font més important del Dret Internacional, perquè el Dret Internacional Clàssic era un dret relacional entre els Estats.
A partir del segle xx, amb el pas de la coexistència cap a la cooperació entre els Estats, s'ha acudit al Tractat Internacional per a regular aquestes relacions d'interdependència creixent entre els Estats.
El costum internacional va decaure en el seu ús perquè el Dret Internacional Clàssic era un Dret eurocèntric, fet a la mesura de les necessitats d'Europa. A mesura que d'altres països van anar assolint la independència, van anar formant-se una posició crítica cap a aquest cos de costums internacionals que no reflectia els seus interessos. Aquesta nova situació va provocar que aquestes normes foren progressivament modificades a través de tractats internacionals.