Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 març 1949 ![]() Carlet (la Ribera Alta) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | poeta, crític literari, traductor ![]() |
Eduard Josep Verger i Hervàs (Carlet, la Ribera Alta, 18 de març de 1949) és un poeta, traductor i crític literari valencià. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València.[1] El 1979 fundà i dirigí la revista literària Cairell, un dels òrgans més característics del moviment renovador de la literatura catalana dels anys setanta al País Valencià.[2] Fins al 1986 no apareixeria el seu primer llibre, Com si morís, molt ben acollit per la crítica.[3][4] La seva poesia ha estat definida com «una reflexió densa i serena, rica i profunda»,[5] en «versos cristal·litzats pel foc i esmolats pel vent a través dels quals veiem un paisatge d'erms, de tràngols marins, de fosca. Un itinerari de solitud completa, nit obscura de l'ànima».[6] Dirigí amb Joan Fuster la col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians, de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, entre 1981 i 1997. Ha publicat poemes i articles en revistes com Reduccions, L'Espill, Saó, Caplletra, Caràcters, als periòdics Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, i ha estat antologat a Bengales en la fosca (1987), La poesia valenciana contemporània, un passadís emocionat cap al segle XXI (1995), Ész és mámor / Raó i follia. XX. századi katalán költők / Poetes catalans del segle XX (1997) i Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003). Com a crític, ha publicat diverses antologies, entre elles una extensa Antologia de poetes valencians en tres volums, i estudis especialment sobre la Renaixença valenciana i sobre la poesia de Joan Roís de Corella. Com a traductor, és autor de versions en català de poesia francesa (Stéphane Mallarmé, Paul Éluard, Jean Tardieu, Yves Bonnefoy), hongaresa (Attila József, György Somlyó, Sándor Petőfi), i xinesa (Li Bai).