Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
---|---|
Ús | |
Parlants | 13.000 (el 1982) |
Autòcton de | Sichuan ![]() |
Estat | República Popular de la Xina ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües birmo-qiànguiques Llengües qiànguiques ![]() | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | ers ![]() |
Glottolog | ersu1241 ![]() |
Ethnologue | ers ![]() |
UNESCO | 2432 ![]() |
IETF | ers ![]() |
Endangered languages | 4133 ![]() |
Ersu (en Xinès: 尔苏; Ěrsū) és la llengua pròpia parlada a l'oest de Sichuan pel poble ersu. És la més parlada de les tres varietats ersuiques, que formen part de les llengües qiàngiques. El 1982 tenia 13.000 parlants.[1]
Sun documenta l'ús de l'ersu als municipis de Zeluo 则拉乡 (o Zela 则洛), al districte de Yutian 玉田区, i a la comarca de Ganluo 甘洛县, de la regió de Sichuan.[2]
L'ersu actualment es classifica dins del subgrup meridional del qiàngic, a la família de les llengües sinotibetanes, encara que se n'ha qüestionat l'afiliació a causa de la manca d'informació sobre la història de llengua i no s'han especificat els criteris per classificar-la.