Back وصف الشعوب Arabic Etnografía AST Etnoqrafiya Azerbaijani Этнография Bashkir Etnuograpėjė BAT-SMG Этнаграфія Byelorussian Этнаграфія BE-X-OLD Етнография Bulgarian নৃকুলবিদ্যা Bengali/Bangla ئیتنۆگرافی CKB
| Sociologia |
|---|
 |
| Esquema |
| Teoria · Història |
| Positivisme · Antipositivisme · Funcionalisme · Teories del conflicte · Teories d'abast intermedi · Interaccionisme · Etnometodologia · Estructuralisme |
| Mètodes d'investigació |
| Quantitativa · Qualitativa · Històric · Computacional · Etnogràfic · Xarxa-analítica |
| Temàtiques de la sociologia |
| Canvi social · Superestructura · Conflicte · Identitat · Individualisme · Vincle · Família · Cohesió social · Suïcidi · Modernitat · Solidaritat · Segregació · Estratificació · més |
| Portal de sociologia |
L'etnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia. És la disciplina pràctica que forneix dades a l'etnologia; també pot definir-se com a etnologia descriptiva. El seu ús s'ha estès a la recerca qualitativa o l'estudi de casos, en què l'etnografia és el primer pas per a l'anàlisi. L'etnografia intenta descriure una realitat des del punt de vista dels participants i no sols des de l'observador extern (que, inevitablement, modifica allò que estudia). Els etnògrafs obtenen les dades a partir d'observacions directes, filmacions, entrevistes i similars.
L'etnografia, com les dades empíriques sobre la salut humana, les societats i cultures, va ser pionera en les branques biològiques, socials i culturals de l'antropologia, però també s'ha convertit en popular en les ciències socials en general, en la sociologia,[1] en els estudis de comunicació i història, en què s'estudien els grups ètnics, formacions, composicions, reassentaments, característiques socials, la materialitat, l'espiritualitat i l'etnogènesi.[2] L'etnografia típica és un estudi global[3][4] i, per tant, inclou una breu història i una anàlisi del terreny, el clima i l'hàbitat d'estudi. En tots els casos, ha de ser reflexiva, fer una contribució important per a la comprensió de la vida social dels éssers humans, tindre un impacte estètic en el lector i expressar una realitat creïble. Observar el món (l'estudi) des del punt de vista del subjecte (no el participant etnògraf), registrar tota la conducta observada, i descriure totes les relacions simbòliques utilitzant conceptes que eviten explicacions casuals.
Ni la filologia ni l'etnografia no tingueren gaire d'interès per als estudiosos xinesos fins al segle xix.[5]
- ↑ "Ethnology" at dictionary.com.
- ↑ Токарев, Сергей Александрович [2003-05-19]. История зарубежной этнографии (en rus). Наука, 1978 [Consulta: 30 setembre 2013]. Arxivat 2003-05-19 a Wayback Machine.
- ↑ Ember, Carol and Melvin Ember. Cultural Anthropology. 2006. Prentice Hall, Chapter One.
- ↑ Heider, Karl. «cap.1,2». A: Seeing Anthropology (en anglès). Prentice Hall, 2001.
- ↑ Ross, John. History of Corea, Ancient and Modern; with Description of Manners and Customs, Language and Geography. Londres: Elliot Stock, 1891, p. 1.