Ferro

Ferro
26Fe
manganès ← ferro → cobalt - ↑ Fe ↓ Ru Taula periòdica
Aspecte
Metàl·lica brillant amb un matís grisós Línies espectrals del ferro
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Ferro, Fe, 26
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	8, 4, d
Pes atòmic estàndard	55,845(2)
Configuració electrònica	[Ar] 4s2 3d6 2, 8, 14, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	7,874 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	6,98 g·cm−3
Punt de fusió	1.811 K, 1.538 °C
Punt d'ebullició	3.134 K, 2.862 °C
Entalpia de fusió	13,81 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	340 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	25,10 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.728 1.890 2.091 2.346 2.679 3.132
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	8,[1] 7,[1] 6, 5[2], 4, 3, 2, 1[3], -1, -2 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,83 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 762,5 kJ·mol−1
	2a: 1.561,9 kJ·mol−1
	3a: 2.957 kJ·mol−1
Radi atòmic	126 pm
Radi covalent	132±3 (espín baix), 152±6 (espín alt) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en el cos a=286.65 pm; Cúbica centrada en la cara entre 1185–1667 K
Ordenació magnètica	Ferromagnètic
	1.043 K
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 96,1 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	80,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 11,8 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(t. a.) (electrolític) 5.120 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	211 GPa
Mòdul de cisallament	82 GPa
Mòdul de compressibilitat	170 GPa
Coeficient de Poisson	0,29
Duresa de Mohs	4
Duresa de Vickers	608 MPa
Duresa de Brinell	490 MPa
Nombre CAS	7439-89-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del ferro
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 54Fe 5,8% >3,1×1022a captura 2ε ? 54Cr 55Fe sin 2,73 a captura ε 0,231 55Mn 56Fe 91,72% 56Fe és estable amb 30 neutrons 57Fe 2,2% 57Fe és estable amb 31 neutrons 58Fe 0,28% 58Fe és estable amb 32 neutrons 59Fe sin 44,503 d β− 1,565 59Co 60Fe sin 2,6×106 a β− 3,978 60Co

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26. Es tracta d'un metall pertanyent a la primera sèrie de transició i el grup 8 de la taula periòdica. És el quart element més abundant en l'escorça terrestre pel que fa a la massa, just per davant de l'oxigen (32,1% contra 30,1%), i constitueix una part substancial del nucli extern i el nucli intern de la Terra.

Per extreure metall aprofitable de menes de ferro, calen forns que arribin com a mínim a 1.500 °C, és a dir, uns 500 °C més del que cal per a la fosa del coure. Els éssers humans començaren a dominar aquesta tècnica a l'Euràsia del II mil·lenni aC. A partir d'aleshores, les eines i les armes de ferro anaren substituint els aliatges de coure, fet que marca la transició entre l'edat de bronze i l'edat de ferro. En algunes parts del món, aquest esdeveniment es produí en temps més aviat recents, cap al 1200 aC.

També és un dels elements més importants de l'Univers, i el nucli de la Terra (Nife) està format principalment per ferro i níquel, que al moure's pel moviment del planeta genera un camp magnètic. Ha estat històricament molt important com a element que lliga tècnica i cultura humanes, fins al punt que un període de la història de la humanitat rep el nom d'edat del ferro.^[4]