Folklore

Aquest article tracta sobre els costums i tradicions de les cultures. Si cerqueu sobre la cultura de les classes populars, vegeu «cultura popular».

El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement')^[1] és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social. A més a més, acostuma a dir-se de la mateixa manera l'estudi d'aquestes matèries.^[1] Tanmateix hi va haver molts desacords de referència a què exactament el folklore contenia: alguns parlaven només de contes i creences i d'altres incloïen també festivitats i vida comuna.^[2] A diferència de la cultura popular, el folklore posa èmfasi en el component tradicional, mentre que la cultura popular ho fa en la popularitat estrictament contemporània.

El terme anglès «folklore» fou utilitzat per primera vegada el 22 d'agost de 1846 per l'arqueòleg britànic William John Thomson,^[1] qui desitjava crear una paraula per denominar el que aleshores es deia «antiguitats populars», i en català al voltant de 1880,^[3] però en l’ús col·loquial de la llengua, tant folklore com folklòric han adquirit un sentit despectiu,^[4] i per a les seves manifestacions verbals s'imposa el terme etnopoètica.^[5] La definició més àmpliament acceptada pels investigadors actuals de l'especialitat és «la comunicació artística en grups petits», proposada per l'investigador de la Universitat de Pennsilvània Dan Ben-Amos. El 1960, la UNESCO va designar el 22 d'agost de cada any com «Dia Mundial del Folklore» com a reconeixement a Thomson.^[6]