Guerra Freda

Per a altres significats, vegeu «Guerra Freda Islàmica».

Guerra Freda

La divisió mundial provocada per la Guerra Freda
Tipus	guerra freda, guerra perpètua, guerra per delegació i període històric
Data	1947 – 1991
Escenari	Món
Lloc	Amèrica Llatina
Causa	superpotència
Resultat	Dissolució de l'URSS i dels règims comunistes del Pacte de Varsòvia. El capitalisme avança com a sistema econòmic hegemònic
Conseqüència	Estats Units d'Amèrica, Bloc de l'Est, dissolució de la Unió Soviètica, reunificació alemanya, Unió Europea i Europa de l'Est
Bloc de l'Est i Bloc Occidental
Bàndols
Estats Units  Japó Corea del Sud Vietnam del Sud Tailàndia Austràlia República de la Xina Espanya OTAN Canadà Portugal Itàlia Regne Unit França Dinamarca RFA Noruega Islàndia Grècia Turquia Benelux Unió Soviètica R.P. de la Xina (fins al 1961) Corea del Nord Vietnam del Nord Cuba Laos Pacte de Varsòvia Polònia Txecoslovàquia Hongria Romania Bulgària Alemanya Oriental Albània (fins al 1968)
Cronologia
← Segona Guerra Mundial era post-Guerra Freda →

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Aquest fenomen es va iniciar després de la Segona Guerra Mundial (1945).^[1] La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear d'abast mundial.

Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS i la caiguda del comunisme que es va donar entre 1989 (caiguda del mur de Berlín) i 1991 (cop d'estat a l'URSS).

Aquest enfrontament va tenir lloc en l'àmbit polític, ideològic, econòmic, tecnològic i militar.

Cap dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte «guerra freda».

Aquestes dues potències es van limitar a actuar com a «eixos» influents de poder en el context internacional, i a la cooperació econòmica i militar amb els països aliats o satèl·lits d'un dels blocs contra els de l'altre.

Si bé aquests enfrontaments no van arribar a desencadenar una Guerra Mundial, l'entitat i la gravetat dels conflictes econòmics, polítics i ideològics compromesos, van marcar significativament gran part de la història de la segona meitat del segle xx. Les dues superpotències desitjaven implantar el seu model de govern en tot el planeta.

Els límits temporals de l'enfrontament s'ubiquen entre 1945 i 1947 (fi de la Segona Guerra Mundial i fi de la postguerra respectivament) fins a 1985 (inici de la Perestroika) i 1991 (dissolució de la Unió Soviètica). La fase posterior a 1991 seria coneguda més endavant com Segona Guerra Freda.