Hafni

Hafni
72Hf
lutecihafnitàntal
Zr

Hf

Rf
Aspecte
Gris metàl·lic



Línies espectrals de l'hafni
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Hafni, Hf, 72
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 46, d
Pes atòmic estàndard 178,49
Configuració electrònica [Xe] 4f14 5d2 6s2
2, 8, 18, 32, 10, 2
Configuració electrònica de Hafni
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
13,31 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
12 g·cm−3
Punt de fusió 2.506 K, 2.233 °C
Punt d'ebullició 4.876 K, 4.603 °C
Entalpia de fusió 27,2 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 571 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,73 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.689 2.954 3.277 3.679 4.194 4.876
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3, 2 (òxid amfòter)
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 658,5 kJ·mol−1
2a: 1.440 kJ·mol−1
3a: 2.250 kJ·mol−1
Radi atòmic 159 pm
Radi covalent 175±10 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Hafni té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 331 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 23,0 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 5,9 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.010 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 78 GPa
Mòdul de cisallament 30 GPa
Mòdul de compressibilitat 110 GPa
Coeficient de Poisson 0,37
Duresa de Mohs 5,5
Duresa de Vickers 1.760 MPa
Duresa de Brinell 1.700 MPa
Nombre CAS 7440-58-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'hafni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
172Hf sin 1,87 a ε 0,350 172Lu
174Hf 0,162% 2×1015 a α 2,495 170Yb
176Hf 5,206% 176Hf és estable amb 104 neutrons
177Hf 18,606% 177Hf és estable amb 105 neutrons
178Hf 27,297% 178Hf és estable amb 106 neutrons
178m3Hf sin 31 a IT 2,446 178Hf
179Hf 13,629% 179Hf és estable amb 107 neutrons
180Hf 35,1% 180Hf és estable amb 108 neutrons
182Hf traça 8,9×106 a β 0,373 182Ta

L'hafni és l'element químic de símbol Hf i nombre atòmic 72. Es troba en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i al 6 període. El seu símbol és Hf. Fou descobert el 1923 per Georges de Hevesy i Dirk Coster, essent el penúltim element no radioactiu en descobrir-se.[2][3]

És un metall de transició, brillant, gris-platejat, químicament molt semblant al zirconi, trobant-se en els mateixos minerals i compostos, i sent difícil separar-los. S'usa en aliatges amb wolframi en filaments i en elèctrodes. També s'utilitza com a material de barres de control de reactors nuclears a causa de la seva capacitat d'absorció de neutrons.

El carbur d'hafni és el compost binari més refractari conegut i el nitrur d'hafni és el més refractari de tots els nitrurs metàl·lics coneguts, amb un punt de fusió de 3.310 °C. Aquest metall és resistent a les bases concentrades, però els halògens poden reaccionar amb ell per a formar halurs d'hafni(IV) . A temperatures altes pot reaccionar amb oxigen, nitrogen, carboni, bor, sofre i silici.

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press. (anglès)
  2. André Authier. Early Days of X-ray Crystallography. OUP Oxford, 2013, p. 153. ISBN 978-0-19-163501-4. 
  3. Knapp, Brian (2002). Francium to Polonium. Atlantic Europe Publishing Company, p. 10. ISBN 0717256774

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne