Back Ауриа бызшәа Abkhazian Джуртыбзэ ADY Hebreeus Afrikaans Hebräische Sprache ALS ዕብራይስጥ Amharic Idioma hebreu AN Hebrēisc sprǣc ANG Iburu ANN हिब्रू भाषा ANP اللغة العبرية Arabic
|
No s'ha de confondre amb Jiddisch. |
| עברית [‘Ivrit] | |
|---|---|
  | |
| Epònim | hebreus |
| Data | mil·lenni II aC |
| Tipus | llengua natural, llengua viva i llengua |
| Ús | |
| Parlants | 5 milions |
| Parlants nadius | 9.303.950 (2019 ) |
| Oficial a | Israel[1] (amb l'àrab) |
| Autòcton de | Orient Mitjà i altres països |
| Estat | Israel |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals llengües canaanites | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet hebreu |
| Institució de normalització | Acadèmia de la Llengua Hebrea (האקדמיה ללשון עברית) |
| Estudiat per | estudi de l'idioma hebreu |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Història | history of the Hebrew language (en)  |
| Codis | |
| ISO 639-1 | he |
| ISO 639-2 | heb |
| ISO 639-3 | heb |
| SIL | heb |
| Glottolog | hebr1246 |
| Linguasphere | 12-AAB-a |
| Ethnologue | heb |
| ASCL | 4204 |
| IETF | he |
|
L'hebreu (עברית, ʿivrit) és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica. Històricament s'ha considerat la llengua dels hebreus, els israelians i els seus antecessors. La llengua hebrea també es parla en cultures no jueves tot i que ètnicament relacionades entre si, com els samaritans. L'escriptura s'efectua mitjançant l'alfabet hebreu. L'hebreu va deixar de ser una llengua d'ús quotidià al voltant del 200 després de Crist —essent substituïda per l'arameu a Palestina, i va sobreviure l'edat mitjana només com la llengua de la litúrgia jueva i la literatura dels rabins. L'hebreu com a llengua parlada va ser recuperat pel sionisme a la fi del segle xix, gràcies al treball, entre altres, d'Eliezer Ben Yehuda, per servir de llengua nacional al futur estat jueu, i segons Ethnologue, és una llengua actualment parlada per 5,3 milions de persones arreu del món, especialment a Israel.[2] Pel que fa a la diàspora jueva, les seves llengües comunes han estat històricament sobretot dues: el jiddisch, una llengua germànica parlada pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental, i el ladí o judeocastellà entre els anomenats sefardites, a la conca mediterrània, que pot considerar-se una variant de l'espanyol antic.
L'hebreu modern és una de les dues llengües oficials d'Israel (junt amb l'àrab), mentre que l'hebreu clàssic és emprat en la pregària i l'estudi de les comunitats jueves d'arreu del món. A més de la Bíblia, el text escrit més antic usant l'alfabet hebreu data del segle x aC.[3] La Torà (els cinc primers llibres de la Bíblia) està escrita en hebreu clàssic, i bona part de la llengua de les versions actuals és el dialecte de l'hebreu bíblic que els investigadors consideren que va ésser especialment important al segle vi aC, pels volts del captiveri babiloni. És per això que sovint els jueus es refereixen a la llengua hebrea com Leshon HaKodesh (לֶשׁוֹן הֲקוֹדֶשׁ), la llengua sagrada.
- ↑ «CIA's World Fact Book» (en anglès). Cia.gov. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2014. [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ «Hebrew language report». Ethnologue. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2012. [Consulta: 19 novembre 2012].
- ↑ «Most ancient Hebrew biblical inscription deciphered» (en anglès). Physorg.com. [Consulta: 25 abril 2013].