Back Kawan Meuih ACE Goue Horde Afrikaans Goldene Horde ALS Horda d'Oro AN خانية القبيلة الذهبية Arabic القبيله الدهبيه ARZ Horda d'Oru AST Qızıl Orda Azerbaijani آلتین اوردو AZB Алтын Урҙа Bashkir
| Uluğ Ulus (tr) Олуг Олыс (tt)  | |||||
| |||||
| Tipus | estat històric | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Vella Sarai Nova Sarai Bólgar | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | Turki (en)  uigur llengua txagatai mongol kiptxak | ||||
| Religió | tengrianisme, cristianisme ortodox, islam, xamanisme i budisme | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.000.000 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1243 | ||||
| Dissolució | 1502 (Gregorià) | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia electiva monarquia | ||||
| Òrgan legislatiu | kuriltai , | ||||
| Moneda | dang (en) | ||||
.jpg)
L'Horda d'Or (mongol: Алтан Орд, Altan Ord; kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; tàtar: Altın Urda; rus: Золотая Орда, Zolotaia Orda; turc: Altın Ordu) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237. Comprenia el país dels Búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Nova Sarai, prop del Volga (anorreada per Tamerlà). Inicialment la part occidental de l'ulus de Jotxi, a la mort d'aquest el 1225 va passar als seus fills i la part occidental fou l'Horda Blanca i va recaure en el fill Batu Khan. Per la seva preeminència, pel color de la tenda o per alguna raó l'Horda fou coneguda finalment com a Horda d'Or.
En temps del tercer kan, Börke (1257-66), els mongols de l'Horda d'Or foren islamitzats i dominaven Coràsmia, Transoxiana i el Caucas. Es varen aliar amb els mamelucs per impedir l'avanç d'Hülegü a Egipte. Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l'Horda d'Or, a qui havien de sotmetre l'aprovació de la seva investidura.
Ivan III de Moscou s'alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou. L'últim reducte de l'Horda d'Or, el kanat dels Giray de Crimea, fou annexat per Rússia el 1783.