Els ignudi ('nus') són, en l'art renaixentista, nus masculins en diverses actituds que sovint es remunten a l'estatuària antiga. Són l'equivalència dels àngels de la tradició cristiana i dels amorets de la tradició platònica. La paraula ignudi és una versió arcaica de l'adjectiu "nudo", i deu la seva difusió en els escrits de Giorgio Vasari i d'altres historiadors d'art.[1]