Back Impressionismus (Musik) ALS الانطباعية في الموسيقى Arabic Impresionismu musical AST Impresionismus (hudba) Czech Impressionismus (Musik) German Impressionism in music English Impresionisma muziko Esperanto Impresionismo musical Spanish Impressionism (muusika) Estonian Inpresionismoa musikan Basque
| Orígens estilístics | Reacció al romanticisme (s. XIX) |
|---|---|
| Orígens culturals | Final s. XIX a París, França |
| Instruments típics | Vent de fusta, piano, cordes, arpa, petits grups de cambra |
| Popularitat al Mainstream | de 1875 fins 1925 |
| Formes derivades | nocturn, arabesc, preludi... (formes curtes) |
| Part de | música clàssica  |
| Escenes regionals | |
| França | |
| Escenes locals | |
| Catalunya, Rússia | |
L'impressionisme musical fou un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del segle xix i la primera meitat del segle XX sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa tímbrica, centrada en l'estat d'ànim i una atmosfera que transmeti estats d'ànim i emocions.[1]
En l'Impressionisme musical es dona molta importància als timbres, amb els quals s'aconsegueixen diferents efectes. Si bé aquesta època es va caracteritzar per un ús dramàtic de les tonalitats majors i menors (música tonal), la música impressionista es tendeix a fer un ús normalitzat de la dissonància. Escales poc comunes, com ara l'escala de tons sencers també són típiques d'aquest moviment. També es caracteritza pel fet que els temps no són lineals sinó que s'executen en successió d'impressions.
"Impressionisme" és un terme filosòfic i estètic manllevat de la pintura francesa de finals del segle XIX després de la Impressió, sol naixent, de Monet. Els compositors van ser anomenats impressionistes per analogia amb els pintors impressionistes que utilitzen colors molt contrastats, efecte de la llum sobre un objecte, primer pla i fons borrosos, perspectiva aplanada, etc. per fer que l'observador centre la seva atenció en la impressió general.[2] Mentre els compositors romàntics utilitzaven formes llargues de la música, com la simfonia i el concert, els compositors impressionistes es decantaven més per les formes, com nocturn, arabesc i preludi, que ja havien estat profundament elaborats perls compositors romàntics. Dos dels principals compositors d'aquest moviment foren Claude Debussy i Maurice Ravel.
La característica més destacada de l'impressionisme musical és l'ús del "color" o, en termes musicals, del timbre, que es pot aconseguir mitjançant l'orquestració, l'ús harmònic, la textura, etc.[3] Altres elements de l'impressionisme musical també inclouen noves combinacions d'acords, tonalitat ambigua, harmonies esteses, ús de modes i escales exòtiques, i harmonies paral·leles, com música programàtica com "Reflets dans l'eau" (“Reflexos sobre l'aigua”), “Brouillards” (“Boires”), etc.[4]
- ↑ Michael Kennedy, "Impressionism", The Oxford Dictionary of Music, second edition, revised, Joyce Bourne, associate editor (Oxford and New York: Oxford University Press, 2006). ISBN 978-0-19-861459-3.
- ↑ J. Peter Burkholder, Donald Jay Grout and Claude V. Palisca, A History of Western Music, eighth edition (New York: W. W. Norton & Company, 2010). ISBN 978-0-393-93280-5.
- ↑ Nolan Gasser, "Impressionism". Classical Archives. Accessed 9 November 2011.
- ↑ J. Peter Burkholder, Donald Jay Grout and Claude V. Palisca, A History of Western Music, eighth edition (New York: W. W. Norton & Company, 2010). ISBN 978-0-393-93280-5.