![]() |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | la Meca (Aràbia Saudita) ![]() |
Mort | 641 ![]() Homs (Síria) ![]() |
Religió | Islam ![]() |
Activitat | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Primer califat ![]() |
Branca militar | Exèrcit del primer califat ![]() |
Rang militar | general ![]() |
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (àrab: عياض بن غنم بن زهير الفهري, ʿIyāḍ ibn Ḡunm ibn Zuhayr al-Fihrī[1]) (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia. Va ser un dels pocs membres de la tribu de Quraix en abraçar l'islam des del principi, i va ser un company del profeta Muhammad. Sota el califa Abu-Bakr (632-634), va governar la ciutat-oasi al nord d'Aràbia de Dúmat al-Jàndal. Posteriorment, en 637, es va convertir en governador de la Jazira (Alta Mesopotàmia), però va ser acomiadat pel califa Úmar (califa 634-644) per presumptes impròpies. Posteriorment, es va convertir en un gran ajudant militar del seu cosí i nebot, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, sota la direcció del qual Iyad va sotmetre gran part de la Síria septentrional, inclosa Alep, Manbij i Cirros.
Quan Abu-Ubayda va morir el 639, Iyad el va succeir com a governador d'Homs, Qinnasrin i la Jazira. En aquest últim territori, va llançar una campanya per afirmar el domini musulmà, primer capturant a Raqqa[2] després d'assetjar-la i saquejar el seu camp. Això va ser seguit per les conquestes d'Edessa, Nisibin, Dara, Tur Abidin, Haran, Samòsata, Amida (Armènia) i Nprkert (Martiriòpolis) en circumstàncies similars. A excepció dels combats a Ras al-Ayn i Dara, Iyad va rebre la submissió d'una cadena d'altres pobles mesopotàmics amb molt poca sang vessada. Va arribar fins a i En general, la conquesta d'Iyad de la Mesopotàmia Superior va deixar intactes moltes de les ciutats capturades i els seus habitants per mantenir els seus pagaments fiscals al principi califat. Hauria també sotmès els districtes de Tmoriq i Corduena a la província de Kordčaik (Corduena) i li va oferir obediència el príncep d'Andzevatxik. Ja el 640 aC va entrar a Armènia pel pas de Joda a la zona de Bidlis i va arribar fins a Dvin. Va tenir la cooperació d'Habib ibn Màslama i Safwan ibn al-Muàttal as-Sulamí que van arribar al nord fins a Kemakh. Segons l'historiador Leif Inge Ree Petersen, Iyad «va rebre poca atenció» però va ser «clarament de gran habilitat».[3]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Petersen