Killing Joke

Killing Joke

Dades
Tipus	grup de rock
Història
Creació	1979, Notting Hill
Activitat
Activitat	1978  –
Segell discogràfic	Spinefarm Records E.G. Records (en) Island Records
Gènere	Post-punk, new wave, rock gòtic i metal industrial
Format per	Jaz Coleman
Lloc web	killingjoke.co.uk

Killing Joke és una banda de post-punk ^[1][2] originària del Regne Unit formada el 1978 a Notting Hill, Londres, Anglaterra.^[3] És considerada una banda innovadora i molt influent, principalment per a bandes nascudes en els 80's i 90's com Nirvana, Godflesh, Ministry, Nine Inch Nails, Big Black, Prong, Metallica, Napalm Death, Rammstein, Helmet, Soundgarden, Foo Fighters, Amebix, Faith No Morei, entre d'altres. També són considerats per molts una referència important en la creació del moviment de música industrial,^[4] principalment pel so desenvolupat en els seus primers dos discos.

Els integrants que han romàs sempre en la banda des de la seva formació, i que es poden considerar pilars de la mateixa, són el cantant i teclista Jaz Coleman i el guitarrista Geordie Walker; els baixistes han variat però la base sempre -en diferents èpoques- ha estat tant el baixista original Youth (Martin Glover) com Paul Raven. La seva música es caracteritza pel so hipnòtic i metàl·lic-harmònic de les guitarres; pels ritmes pesats, tribals i ballables, així com pel so de fons fosc i de vegades gòtic dels teclats; tot això abraçant l'emotiva veu de Jaz Coleman, que va de suau i melancòlica fins a punts de brutal intensitat.

Les seves produccions sempre han mostrat una constant evolució en el seu so, però igualment sempre han mantingut un segell distintiu i únic. Van partir d'una mescla de post-punk i dub-reggae en els seus inicis (en els seus senzills de finals dels 70s). Després van passar per una etapa tribal, proto-industrial metall-post-punk (inicis dels 80s). Gradualment es van allunyar dels sons "industrials" per passar a ambients més harmònics, que remeten a un so barreja de New Wave amb Rock Progressiu (última meitat dels 80s). En els 90's la banda va transformar radicalment el seu so, tornant-se en una tempesta energètica que va incloure guitarres més distorsionades, fusionades amb bases de teclats que remetien de nou a un ambient industrial i techno però molt més agressiu que en els seus inicis. Des de llavors han mantingut un estil fort, rítmic i combatiu basat en un so orientat una miqueta al Metall amb esperit Punk.