Lantani

Lantani
57La
bari ← lantani → ceri - ↑ La ↓ Ac Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del lantani
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Lantani, La, 57
Categoria d'elements	Lantànids (de vegades és considerat dels metalls de transició)
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	138,90547
Configuració electrònica	[Xe] 5d1 6s2 2, 8, 18, 18, 9, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	6,162 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	5,94 g·cm−3
Punt de fusió	1.193 K, 920 °C
Punt d'ebullició	3.737 K, 3.464 °C
Entalpia de fusió	6,20 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	402,1 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,11 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor (extrapolat)
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 2.005 2.208 2.458 2.772 3.178 3.726
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2 (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	1,10 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 538,1 kJ·mol−1
	2a: 1.067 kJ·mol−1
	3a: 1.850,3 kJ·mol−1
Radi atòmic	187 pm
Radi covalent	207±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(t. a.) (α, poli) 615 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	13,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t. a.) (α, poli) 12,1 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.475 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma α) 36,6 GPa
Mòdul de cisallament	(forma α) 14,3 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma α) 27,9 GPa
Coeficient de Poisson	(forma α) 0,280
Duresa de Mohs	2,5
Duresa de Vickers	491 MPa
Duresa de Brinell	363 MPa
Nombre CAS	7439-91-0
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del lantani
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 137La sin 60,000 a ε 0,600 137Ba 138La 0,09% 1,05×1011 a ε 1,737 138Ba β− 1,044 138Ce 139La 99,91% 139La és estable amb 82 neutrons

El lantani o lantà és un element químic de símbol La, de nombre atòmic 57 i de pes atòmic 138,90547.^[2] És un metall tou, dúctil, de color blanc platejat, que s'oxida lentament quan s'exposa a l'aire i és prou tou com per tallar-lo amb un ganivet. És l'element que dona nom a la sèrie dels lantanoides, un grup de 14 elements similars que segueixen al lantani fins al luteci a la taula periòdica. També es considera el primer element dels metalls de transició del sisè període, el què el situaria en el grup 3, tot i que de vegades el luteci se situa en aquesta posició. L'estat d'oxidació habitual és +3. El lantani no té un paper biològic en els humans, però és essencial per a alguns bacteris. No és especialment tòxic per als humans, però presenta alguna activitat antimicrobiana.

El lantani sol obtenir-se juntament amb el ceri i els altres lantanoides. El químic suec Carl Gustav Mosander el descobrí el 1839 com a impuresa del nitrat de ceri, d'aquí el nom lantani, del grec antic λανθάνειν, lanthánein, que significa "estar amagat". És el 28è element més abundant a l'escorça de la Terra, gairebé tres vegades més abundant que el plom. En minerals com el monazita i la bastnäsita, el lantani compon aproximadament una quarta part del contingut de lantanoides.^[3] S'extreu d'aquests minerals per un procés de tanta complexitat que el lantani pur no fou aïllat fins al 1923.

Els compostos de lantani tenen nombroses aplicacions com a catalitzadors, additius de vidres, llums d'arc de carboni per a llums i projectors d'estudi, elements d'encesa en encenedors i torxes, càtodes d'electrons, escintiladors, elèctrodes GTAW i altres. El carbonat de lantani s'utilitza com a aglutinant de fosfats en casos d'insuficiència renal.