Back Saccharomyces cerevisiae Afrikaans Saccharomyces cerevisiae AN سكيراء جعوية Arabic فطريات الخميره ARZ Saccharomyces cerevisiae Byelorussian Saccharomyces cerevisiae Bulgarian Saccharomyces cerevisiae CEB Saccharomyces cerevisiae Czech Saccharomyces cerevisiae Danish Backhefe German
Saccharomyces cerevisiae  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | llevat de forner i beer yeast (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Ascomycota |
| Classe | Saccharomycetes |
| Ordre | Saccharomycetales |
| Família | Saccharomycetaceae |
| Gènere | Saccharomyces |
| Espècie | Saccharomyces cerevisiae Meyen ex E.C. Hansen |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mycoderma cerevisiae |
.svg){kind=icon}
El llevat de cervesa[1] (Saccharomyces cerevisiae) és un llevat del grup dels ascomicets.[2] Com tots els llevats del gènere Saccharomyces, és capaç de produir etanol i diòxid de carboni mitjançant una fermentació anaeròbica.[3]
Els llevats del gènere Saccharomyces i, en especial, els de l'espècie Saccharomyces cerevisiae són molt importants industrialment arran del seu ús (actual i tradicional) per a la producció de cervesa, pa, vi i altres aliments.[4] En el pa, Saccharomyces és responsable de la seva esponjositat, mentre que en la cervesa i el vi és responsable del contingut alcohòlic.[2] En el camp de la investigació, el llevat Saccharomyces és un dels organismes model[2] i precisament per això és un dels principals llevats emprats en la investigació biotecnològica avui dia.[5] La reproducció de Saccharomyces cerevisiae és mitjançant gemmació.[4]
Es creu que aquest llevat fou originàriament aïllat de la pell de raïm (hom troba aquest llevat com a component de la fina capa blanca a la pell d'algunes fruites fosques com les prunes; es troba entre la cera de la cutícula).
Aquest llevat, per altra banda, és un dels models d'organisme eucariòtic més intensivament estudiats en biologia molecular i cel·lular, fins i tot més que Escherichia coli (en aquest cas com a model d'organisme procariota). Aquest organisme es troba darrere de la majoria de fermentacions comunes. Les cèl·lules de Saccharomyces cerevisiae poden prendre formes tant circulars com ovals, d'uns 5-10 micròmetres de diàmetre. La reproducció d'aquest microorganisme és principalment asexual i té lloc mitjançant un procés de divisió anomenat gemmació.
Aquest organisme ha estat molt útil a l'hora d'estudiar el cicle cel·lular, ja que es tracta d'un llevat fàcil de cultivar i, en ser un organisme eucariota, comparteix el complex de l'estructura interna cel·lular de plantes i animals. Prova de la utilitat d'aquest organisme en el món científic és que S. cerevisiae va ser el primer organisme eucariota el genoma del qual va ser completament seqüenciat. A la base de dades de genomes de llevat es troba altament representat i encara actualment és una eina molt important per al desenvolupament del coneixement bàsic sobre la funció i l'organització de la genètica i fisiologia de les cèl·lules eucariotes. El genoma de S. cerevisiae està compost de 13·10⁶ parells de bases i 6.275 gens, tot i que es creu que només prop d'uns 5.800 actuen com a veritables gens funcionals. S'ha estimat que aquest llevat comparteix un 23 per cent dels gens amb l'espècie humana.
Saccharomyces deriva del grec, que significa «floridura del sucre», mentre que cerevisiae prové del llatí, i significa «relatiu o pertanyent a la cervesa».
Aquesta espècie és també una font principal de llevat nutricional i dels extractes del llevat, emprats sovint com a complement vitamínic.
- ↑ «llevat de cervesa». A: Diccionari de veterinària i ramaderia. TERMCAT, Centre de Terminologia, 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Valls, Laura. «Éssers modèlics. Entre la natura i el laboratori.». Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Delegació de Catalunya.. Arxivat de l'original el 2018-11-08. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ Hassan, A. N.; Frank, J. F.. MICROORGANISMS ASSOCIATED WITH MILK (en anglès). San Diego: Academic Press, 2011, p. 447–457. ISBN 978-0-12-374407-4.
- ↑ 4,0 4,1 Bullerman, L. B.. SPOILAGE | Fungi in Food – An Overview (en anglès). Oxford: Academic Press, 2003, p. 5511–5522. ISBN 978-0-12-227055-0.
- ↑ Johnson, Eric A.; Echavarri-Erasun, Carlos. Chapter 3 - Yeast Biotechnology (en anglès). Londres: Elsevier, 2011, p. 21–44. ISBN 978-0-444-52149-1.