Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven

Biografia
Naixement	p. 16 desembre 1770 Bonn (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	26 març 1827 (56 anys) Viena (Imperi Austríac)
Causa de mort	cirrosi hepàtica, possible
Sepultura	cementiri central de Viena (1888–) cimetière de Währing (fr) (1827–1888)
Residència	Beethoven Haus
Grup ètnic	Alemanys i flamencs
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Música clàssica, simfonia, composició per a quartet de corda, música de cambra, cançó popular, trio de corda, òpera, música i interpretació de piano
Lloc de treball	Bonn Mödling Viena Baden bei Wien
Ocupació	compositor
Activitat	1782 - 1827
Membre de	Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Moviment	Classicisme musical i romanticisme musical
Professors	Christian Gottlob Neefe, Joseph Haydn, Antonio Salieri, Johann B Schenk, Johann Georg Albrechtsberger, Gilles van den Eeden i Muzio Clementi
Alumnes	Carl Czerny, Dorotea Ertmann, Ferdinand Ries, Rodolf d'Àustria i Babette Countess Keglevich de Buzin (en)
Influències	Johann Joseph Fux, Johann Sebastian Bach, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart
Instrument	Piano i violí
Mecenes	Joseph Franz von Lobkowitz Ferdinand von Waldstein Maurice Reichsgraf von Fries Carl Alois de Lichnowsky
Participà en
22 desembre 1808	Concert de Beethoven del 22 de desembre de 1808
Obra
Obres destacables Sonata per a violí núm. 9 Kreutzer, Op. 47 Sonata per a piano núm. 23 Apassionada, Op. 57 Concert per a violí, Op, 61 Simfonia núm. 6 Pastoral, Op. 68 Fidelio, Op. 72 Concert per a piano núm. 5 Emperador, Op. 73 Trio núm. 6 per a piano, violí i violoncel Arxiduc, Op.97 Simfonia núm. 9 Coral, Op. 125 Quartet de corda núm. 13, Op. 130
Localització dels arxius	Deutsche Staatsbibliothek Beethoven Haus
Trajectòria
1778 Primer concert públic a Colònia 1781 Rep classes d'orgue i violí 1783 Compon tres sonates 1787 Estudia a Viena amb Mozart 1792 Estudia a Viena amb Haydn 1795 Primer concert públic a Viena: Concert per a piano en si bemoll 1799 Publica la sonata per a piano Patètica 1800 Interpreta a Viena la simfonia núm. 1 i el Septet; compon el Concert per a piano núm. 3 1801 Es representa amb èxit el ballet Prometeu i es publica Clar de Lluna 1802 Depressió per la seva creixent sordesa: escriu el Testament de Heiligenstadt; compon la simfonia núm. 2 i la sonata per a violí «Kreutzer» 1804 Acaba la simfonia heroica; compon la sonata per a piano «Waldstein» 1805 S'estrena l'òpera Fidelio, però després de tres representacions es suspèn per l'ocupació de Viena; sonata per a piano «Apassionada» 1806 Acaba el concert per a violí; simfonia núm. 4 i quartets de Razumovski 1808 S'estrenen les simfonies núm. 5 i 6, el concert per a piano núm. 4 i la Fantasia Coral en un concert de quatre hores 1809 Escriu el concert per a piano Emperador 1811 Escriu el trio «Arxiduc» 1812 Acaba les simfonies núm. 7 i 8 1814 Èxit de Fidelio revisada; la seva última aparició a l'«Arxiduc» com a pianista és desastrosa per la seva sordesa 1816 Batalla legal amb la seva cunyada; escriu A l'estimada llunyana 1818 Li envien un piano Broadwood de Londres; acaba la sonata per a piano «Hammerklavier» 1822 Acaba la sonata per a piano núm. 2 1823 Acaba la Missa Solemnis, simfonia coral; i les Variacions Diabelli) 1826 Escriu el quartet de corda 1827 Emmalalteix d'hidropesia i pneumònia. Va morir el març d'aquell any i unes deu mil persones van assistir al seu funeral.
Família
Cònjuge	cap valor
Fills	cap valor
Pares	Johann van Beethoven   i Maria Magdalena van Beethoven
Germans	Kaspar Anton Karl van Beethoven Nikolaus Johann van Beethoven
Parents	Karl van Beethoven, nebot Josyne van Beethoven, 8th great-grandmother
Cronologia
26 març 1827	Mort de Beethoven
Premis
(2020)  Premi Bröckemännche
Signatura
Lloc web	beethoven.de

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre^[1] de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.^[2]

Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle xix. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.

La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.