Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 maig 1792 ![]() Erlangen (Alemanya) ![]() |
Mort | 1r abril 1872 ![]() Berlín (Regne de Prússia) ![]() |
![]() | |
1849 – 1852 ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Erlangen |
Tesi acadèmica | De elevatione serierum infinitarum secundi ordinis ad potestatem exponentis indeterminati (1811) |
Director de tesi | Karl Christian von Langsdorf |
Es coneix per | Secció àuria |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i política ![]() |
Lloc de treball | Erlangen Berlín ![]() |
Ocupació | Matemàtiques |
Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín ![]() |
Membre de | |
Alumnes | Paul Bachmann, Leo Pochhammer i Friedrich Prym ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Friedrich August, Friedrich Bachmann, Paul Bachmann, Joseph Brutkowski, Eduard Heine, Rudolf Lipschitz, Leo Pochhammer, Friedrich Prym, Wilhelm Wagner, Hermann Waldaestel, Wilhelm Wernicke |
Família | |
Cònjuge | Sophie von Alten ![]() |
Fills | Elisa Ohm ![]() |
Germans | Georg Simon Ohm ![]() |
Martin Ohm (1792-1872) fou un matemàtic alemany germà del conegut físic Georg Simon Ohm.
Va estudiar a la Universitat d'Erlangen on es va doctorar el 1811. Va donar classes com assistent a la universitat fins al 1817 en què va ser nomenat professor de l'escola secundària de Toruń. El 1821 es trasllada a Berlín per fer de professor ajudant a la Universitat de Berlín, en la qual serà successivament professor extraordinari (1824) i professor titular (1839).[1]
El 1822 es publiquen els dos primers volums de la seva obra en nou volums Versuch eines vollkommen consequenten Systems der Mathematik (traduïble com "temptativa d'un sistema perfectament consistent de les matemàtiques").
La seva intenció era basar tota la matemàtica sobre la noció de nombre natural i la manipulació de les fórmules d'acord amb regles algebraiques.[2]