Meditationes uitae Christi ![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | obra escrita i tractat ![]() |
Estat | República de Siena ![]() |
Llengua original | llatí ![]() |
Publicació | dècada del 1300 ![]() |
Autor | Pseudo-Bonaventura ![]() |
Sèrie | |
Part de | Pseudo-Bonaventura ![]() |
El Meditationes Vitae Christi, també conegut com el Meditationes de Vita Christi ("Meditacions en la Vida de Crist") és un popular i important text religiós del segle xiv.
Durant l'edat mitjana i fins al final del segle xix, va estar tradicionalment atribuït a Bonaventura de Bagnoregio. Una vegada es va identificar que no era seu sinó d'un autor desconegut, es va canviar l'autoria a pseudo-Bonaventura, en representació de l'atribució anterior.
La seva data precisa de creació també es desconeix i ha estat de debat recentment. Stallings-Taney adscrivia, l'any 1997, l'obra a Johannes de Caulibus. El 2009, Sarah McNamer va discrepar, si bé està d'acord que de Caulibus podria haver produït el text llatí i dos terços del contingut. Argumenta, tanmateix, que el nucli del Meditationes va ser creat a començaments del segle xiv a Itàlia i va ser escrit per una monja italiana – un nucli que ara sobreviu en un manuscrit italià.[1] El 2010, Michelle Karnes és crític amb l'argument de McNamer i prefereix la idea tradicional que l'autor era probablement un franciscà, ja que l'obra està adreçada a una Clarissa Pobra.[2]
Va ser clarament popular en l'edat mitjana, tal com s'evidencia per les més de dues-centes còpies que han sobreviscut d'aquest manuscrit, incloent-hi disset il·luminats.[3] La popularitat de l'obra va anar en augment amb les primeres edicions impreses. Una edició veneciana de 1497 és l'únic llibre xilogràfic italià conegut.[4]
Els detalls de l'obra evoquen moments de la influència de l'Evangeli en l'art, i va ser la font d'aspectes de la iconografia del cicle de frescos de la Vida de Crist en la capella dels Scrovegni de Giotto.[5]