Mercuri (element)

Mercuri
80Hg
or ← mercuri → tal·li Cd ↑ Hg ↓ Cn Taula periòdica
Aspecte
Platejat Línies espectrals del mercuri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Mercuri, Hg, 80
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	12, 6, d
Pes atòmic estàndard	200,59(2)
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d10 6s2 2, 8, 18, 32, 18, 2
Propietats físiques
Fase	Líquid
Densitat (prop de la t. a.)	13,534 g·cm−3
Punt de fusió	234,32 K, −38,83 °C
Punt d'ebullició	629,88 K, 356,73 °C
Punt crític	1.750 K, 172,00 MPa
Entalpia de fusió	2,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	59,11 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,983 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 315 350 393 449 523 629
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 2 (mercúric), 1 (mercurós) (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	2,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 1.007,1 kJ·mol−1
	2a: 1.810 kJ·mol−1
	3a: 3.300 kJ·mol−1
Radi atòmic	151 pm
Radi covalent	132±5 pm
Radi de Van der Waals	155 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Romboèdrica
Ordenació magnètica	Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(25 °C) 961nΩ·m
Conductivitat tèrmica	8,30 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 60,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so	(líquid. 20 °C) 1.451,4 m·s−1
Nombre CAS	7439-97-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del mercuri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 194Hg sin 444 a ε 0,040 194Au 195Hg sin 9,9 h ε 1,510 195Au 196Hg 0,15% >2,5×1018 a α 2,0273 192Pt β+β+ 0,8197 196Pt 197Hg sin 64,14 h ε 0,600 197Au 198Hg 9,97% 198Hg és estable amb 118 neutrons 199Hg 16,87% 199Hg és estable amb 119 neutrons 200Hg 23,1% 200Hg és estable amb 120 neutrons 201Hg 13,18% 201Hg és estable amb 121 neutrons 202Hg 29,86% 202Hg és estable amb 122 neutrons 203Hg sin 46,612 d β− 0,492 203Tl 204Hg 6,87% 204Hg és estable amb 124 neutrons

El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80. Té un nombre màssic de 201, és a dir, el seu nucli conté 80 protons i 121 neutrons. És un metall que es presenta en forma líquida^[2] i pertany als metalls de transició. Se'l coneix igualment com a argent viu^[3] i hidrargir.^[4] El seu nom i símbol químic, Hg, procedeixen del llatí hydrargyrum, és a dir, argent líquid, el seu nom i símbol fan referència al seu aspecte argentat i a la seva forma líquida^[5]. El nom llatí prové del grec ὑδράργυρος (hidràrgiros), dels mots hidro, que vol dir ‘aigua’, i argiros, ‘argent’.

El mercuri apareix en dipòsits a tot el món, principalment com a cinabri (sulfur de mercuri). El pigment vermell denominat vermelló s'obté triturant cinabri natural o sulfur de mercuri obtingut per síntesi.

El mercuri s'usa en termòmetres, baròmetres, manòmetres, esfigmomanòmetres, alguns tipus de vàlvules com les bombes de buit, els interruptors de mercuri, les làmpades fluorescents i altres dispositius, malgrat que la preocupació sobre la toxicitat de l'element ha portat els termòmetres i tensiómetres de mercuri a ser eliminats en gran manera en entorns clínics en favor d'altres alternatives, com els termòmetres de vidre que utilitzen alcohol o galinstà, els termistors o els instruments electrònics basats en el mesurament de la radiació infraroja. De la mateixa manera, manòmetres mecànics i sensors de calibradors de tensió electrònics han substituït els esfigmomanòmetres de mercuri. El mercuri es manté en ús en aplicacions d'investigació científica i en amalgames odontològiques, encara utilitzades en alguns països. També s'utilitza en els llums fluorescents, en què l'electricitat que travessa un llum que conté vapor de mercuri a baixa pressió produeix radiació ultraviolada d'ona curta, que al seu torn provoca la fluorescència del fòsfor que recobreix el tub, produint llum visible.

L'enverinament per mercuri pot resultar de l'exposició a les formes solubles en aigua del mercuri (com el clorur mercúric o el metilmercuri), per la inhalació de vapor de mercuri, o per la ingestió de qualsevol de les formes.