Ofensiva de Belgrad

Ofensiva de Belgrad
(serbi, croata, serbocroat: Beogradska ofanziva; rus: Белградская стратегическая наступательная операция)

Fronts Oriental i Iugoslau de la II Guerra Mundial
Un tanc T-34-85 soviètic pels carrers de Belgrad
Tipus	batalla i alliberament
Data	14 de setembre - 24 de novembre de 1944
Lloc	Belgrad
Resultat	Victòria dels Partisans iugoslaus i de l'Exèrcit Roig. Alliberament de Belgrad i de les zones circumdants de Iugoslàvia
Bàndols
Unió Soviètica Partisans iugoslaus Bulgària Alemanya Nazi Txètniks Administració Militar Sèrbia
Comandants
Fiódor Tolbukhin Vladimir Jdanov Savo Drljević Peko Dapčević Danilo Lekić K. Stanchev Maximilian von Weichs Willi Schneckenburger Hans Felber Alexander Löhr
Forces
580.000 soldats, 3.640 obusos i morters, 520 tancs i canons d'assalt, 1.420 avions, 80 vaixells 150.000 soldats, 2.100 obusos i morters, 125 tancs i canons d'assalt, 350 avions, 70 vaixells
Baixes
4.350 morts o incapacitats, 14.488 ferits o malalts 45.000
Cronologia
Syrmian Front (en) →

L'Ofensiva de Belgrad o l’Operació Ofensiva Estratègica de Belgrad (14 de setembre - 24 de novembre de 1944)^[1] va ser una operació ofensiva militar durant la qual Belgrad va ser alliberada de la Wehrmacht alemanya per l'Exèrcit Roig soviètic i pels Partisans iugoslaus. Ambdues forces llançaren operacions separades però coordinades que van ser suficient per expulsar els alemanys de la zona de Belgrad.^[2]

A l'ofensiva hi va participar el 3r Front Ucraïnès soviètic (incloent al 2n Exèrcit Búlgar), amb elements del 2n Front Ucraïnès al nord, i el 1r Grup d'Exèrcits dels Partisans iugoslaus a l'oest,^[3] que conduïren una ofensiva contra part del Grup d'Exèrcits E alemany (Korpsgruppe 'Schneckenburger' i 'Stern' ), que incloïa les forces de la quinta columna sèrbia, la Guàrdia Estatal Sèrbia. El seu objectiu era destruir les forces del Grup d'Exèrcits E a la regió de Suva Planina, i aquells del Grup d'Exèrcits F a l'est del riu Velika Morava i, finalment, l'alliberament de la ciutat de Belgrad.

Un objectiu secundari de l'ofensiva era tallar la retirada al Grup d'Exèrcit E de Grècia, Albània i les regions meridionals de Iugoslàvia entre Belgrad i Hongria, incloent la línia ferroviària entre Salònica i Belgrad.