 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | |||
| Localització | Pla de Palau, 2-4. Tarragona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 12471 | |||
Palau Arquebisbal de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. L'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde va finançar la construcció del nou Palau Arquebisbal sobre les restes de l'antiga Pabordia volada pels francesos.
Ocupa una parcel·la privilegiada a la zona de la muralla romana. L'edificació va respectar part de la fortificació romana per la banda del passeig i, en canvi, va modificar quasi totes les estructures d'època a la banda de Pla de Palau. Del frontis de Pla de Palau cal destacar el llenguatge decoratiu propi del denominat neoclàssic isabelí. Sobresurt la bona qualitat constructiva de l'obra amb murs de pedra escairada i també els patis, en particular la solució dels capitells i dels pilars. L'interès de la construcció rau en el seu caràcter singular, essent considerat un dels millors edificis del llenguatge acadèmic de principi del segle xix, i la perfecta integració amb el paisatge urbà (Catedral i convent del Carme) i restes d'època romana (muralla).[1]
El seu disseny és atribuït als germans Vallès i també a l'arquitecte Oriol Bernardet.[1]