Procle

Procle
	Portada de la primera edició llatina (1560) del Comentari dels Elements d'Euclides, feta per Francesco Barozzi.
Biografia
Naixement	(grc) Πρόκλος ; 7 febrer 412 ↔ 8 febrer 412 ; Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Mort	17 abril 485 (73 anys); Atenes (Imperi Romà d'Orient)
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes
	437 – 485 ; ← Sirià d'Alexandria – Marí de Flàvia Neàpolis →
Dades personals
Residència	Casa de Procle
Activitat
Camp de treball	Filosofia i teologia
Ocupació	filòsof, mitògraf, matemàtic, escriptor
Moviment	Neoplatonisme
Professors	Sirià d'Alexandria, Olimpiòdor d'Alexandria, Plutarc d'Atenes, Asclepigènia i Heró
Alumnes	Zenodot, Marí de Flàvia Neàpolis, Isidor de Gaza, Agapí d'Atenes i Hegias (en)
Influències	Plotí, Aristòtil, Plató, Plutarc d'Atenes i Sirià d'Alexandria
Obra
Obres destacables	Obres destacables Comentari al llibre primer dels Elements d'Euclides; Comentari a la Física d'Aristòtil; Teologia Platònica; Elements de Teologia; Sumari de les hipòtesis astronòmiques ;

Procle (llatí: Proclus, grec antic: Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (grec antic: Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; llatí: Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc. Fou el cap de l'escola platònica d'Atenes, i un dels darrers representants de la filosofia grega i, alhora, del neoplatonisme.^[1]