Silici

Per a altres significats, vegeu «Silici (desambiguació)».
Silici
14Si
aluminisilicifòsfor
C

Si

Ge
Aspecte
Cristal·lina i reflectant, amb matisos blaus a les cares



Línies espectrals del silici
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Silici, Si, 14
Categoria d'elements Metal·loides
Grup, període, bloc 143, p
Pes atòmic estàndard 28,0855(3)
Configuració electrònica [Ne] 3s2 3p2
2, 8, 4
Configuració electrònica de Silici
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
2,3290 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
2,57 g·cm−3
Punt de fusió 1.687 K, 1.414 °C
Punt d'ebullició 3.538 K, 3.265 °C
Entalpia de fusió 50,21 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 359 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 19,789 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.908 2.102 2.339 2.636 3.021 3.537
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3 , 2 , 1[1] -1, -2, -3, -4
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,90 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 786,5 kJ·mol−1
2a: 1.577,1 kJ·mol−1
3a: 3.231,6 kJ·mol−1
Radi atòmic 111 pm
Radi covalent 111 pm
Radi de Van der Waals 210 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica en diamant
Ordenació magnètica Diamagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 103[3]Ω·m
Conductivitat tèrmica 149 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 2,6 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 8.433 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 130−188[4] GPa
Mòdul de cisallament 51−80[4] GPa
Mòdul de compressibilitat 97,6[4] GPa
Coeficient de Poisson 0,064 - 0,28[4]
Duresa de Mohs 7
Nombre CAS 7440-21-3
Energia de banda prohibida a 300 K 1,12 eV
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del silici
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
28Si 92,23% 28Si és estable amb 14 neutrons
29Si 4,67% 29Si és estable amb 15 neutrons
30Si 3,1% 30Si és estable amb 16 neutrons
32Si traça 170 a β 13,020 32P

El silici és un element químic no metàl·lic de símbol Si i nombre atòmic de 14.[5] Un metal·loide tetravalent de silici és menys reactiu que el seu equivalent químic, el carboni. És el segon element més abundant de l'escorça terrestre (suposa el 25,7% del seu pes) després de l'oxigen.[6] Es presenta en dues formes, amorfa i cristal·lina; la primera és una pols terrosa, més activa que la variant cristal·lina, que es presenta en octaedres de color blau grisenc i brillantor metàl·lica. Apareix en l'argila, el feldespat, granit, quars i sorra, principalment en forma de diòxid de silici (també conegut com a sílice) i silicats (components que contenen silici, oxigen i metalls). El silici és el component principal del vidre, ciment, ceràmica, la majoria de silicones (substància plàstica).

  1. Ram, R. S. et al. «Fourier Transform Emission Spectroscopy of the A2D–X2P Transition of SiH and SiD». J. Mol. Spectr., 190, 1998, pàg. 341–352. PMID: 9668026.
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds
  3. Physical Properties of Silicon. New Semiconductor Materials. Characteristics and Properties. Ioffe Institute
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 [1] Hopcroft, et al., "What is the Young's Modulus of Silicon?" IEEE Journal of Microelectromechanical Systems, 2010
  5. Rodríguez, Ricardo Martínez. Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. 
  6. Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne