Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r gener 1909 ![]() Stari Ugríniv (Ucraïna) ![]() |
Mort | 15 octubre 1959 ![]() Múnic (Alemanya) ![]() |
Causa de mort | homicidi, enverinament ![]() |
Sepultura | Waldfriedhof de Munic ![]() |
Ideologia | Nacionalisme ucraïnès, nacionalisme integral, anticomunisme i antisovietisme ![]() |
Religió | Església grecocatòlica ucraïnesa ![]() |
Formació | Universitat Politècnica Nacional de Lviv ![]() |
Activitat | |
Ocupació | polític, partisà ![]() |
Partit | Organització dels nacionalistes ucraïnesos Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (moviment de Bandera) ![]() |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Jarosława Bandera ![]() |
Fills | Andrii Bandera ![]() |
Pares | Andriy Bandera ![]() ![]() |
Germans | Vasyl Bandera Oleksandr Bandera Oksana Bandera Bohdan Bandera ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Stepan Bandera (ucraïnès: Степан Бандера) (Stari Ugríniv, 1 de gener de 1909 - Múnic, 15 d'octubre de 1959), nom complet amb patronímic Stepan Andríovtix Bandera, fou un polític revolucionari ucraïnès i un dels líders del moviment nacional d'Ucraïna a l'oest d'Ucraïna (Galítsia), que va dirigir l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN). Fill d'una família clerical, Bandera fou un activista, un explorador, i, finalment, el líder del moviment nacionalista ucraïnès que va lluitar per la independència d'Ucraïna de la Unió Soviètica i contra tots els suposats enemics d'un Estat ucraïnès lliure. Va col·laborar amb l'Alemanya nazi[1][2] creant la Legió Ucraïnesa, sota el comandament de la Wehrmacht, amb els batallons Roland i Nachtigall, que perseguí i exterminà milers de jueus, polonesos i ucraïnesos contraris a l'ocupació nazi.[3][4]
Durant la seva carrera política, l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) es va dividir en dues faccions: l'OUN-M, liderada per Andrí Mèlnik (els "legitimistes") i l'OUN-B, liderada per Bandera. Stepan Bandera va ser responsable de la proclamació d'un Estat ucraïnès independent a Lviv, el 30 de juny de 1941, vuit dies després de l'atac d'Alemanya contra l'URSS.[5] Per la seva negativa a deixar sense efecte la declaració, Bandera va ser detingut i empresonat pels nazis, i no fou alliberat fins al setembre de 1944. També, dins dels dos anys de la declaració, els nazis havien empresonat o assassinat el 80% dels dirigents de l'OUN-B[6][7][8] Les autoritats soviètiques van autoritzar el KGB a assassinar Bandera a Múnic, Alemanya Occidental, el 15 octubre del 1959, una acció que fou duta a terme per l'agent soviètic Bohdan Staixinski (conegut amb el nom de Ióssef Leman)[9]
Les avaluacions del seu treball han oscil·lat des de la disculpa total a les molt negatives.[10] El 22 de gener de 2010, el president sortint d'Ucraïna Víktor Iúsxenko atorgà a Bandera el títol d'Heroi d'Ucraïna (a títol pòstum).[11] Aquesta concessió va ser condemnada pel Parlament Europeu, organitzacions russes, poloneses i jueves,[12][13][14][15] i va ser declarada il·legal pel govern ucraïnès pro-rus i pels tribunals l'abril de 2010. El gener de 2011, el guardó va ser oficialment anul·lat.[16] En conseqüència, Stepan Bandera segueix sent una figura controvertida avui en dia, tant a Ucraïna com en l'àmbit internacional.
El terme "banderivtsi" (ucraïnès: бандерівці), derivat del seu nom, va esdevenir gradualment universal i aplicable a tots els nacionalistes ucraïnesos, independentment de la seva relació amb Bandera.[17][18][19]