Back Stepan Bandera ALS ستيبان بانديرا Arabic ستيبان بانديرا ARZ Stepan Bandera AST Stepan Bandera Azerbaijani Stepans Bandera BAT-SMG Сцяпан Андрэевіч Бандэра Byelorussian Сьцяпан Бандэра BE-X-OLD Степан Бандера Bulgarian Stepan Bandera Breton

Stepan Bandera

Plantilla:Infotaula personaStepan Bandera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
Stari Ugríniv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, enverinament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof de Munic Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNacionalisme ucraïnès, nacionalisme integral, anticomunisme i antisovietisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia grecocatòlica ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica Nacional de Lviv Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, partisà Modifica el valor a Wikidata
PartitOrganització dels nacionalistes ucraïnesos
Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (moviment de Bandera) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJarosława Bandera Modifica el valor a Wikidata
FillsAndrii Bandera Modifica el valor a Wikidata
ParesAndriy Bandera Modifica el valor a Wikidata  i Myroslava Bandera Modifica el valor a Wikidata
GermansVasyl Bandera
Oleksandr Bandera
Oksana Bandera
Bohdan Bandera Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm12367852
Find a Grave: 267227530Modifica el valor a Wikidata

Stepan Bandera (ucraïnès: Степан Бандера) (Stari Ugríniv, 1 de gener de 1909 - Múnic, 15 d'octubre de 1959), nom complet amb patronímic Stepan Andríovtix Bandera, fou un polític revolucionari ucraïnès i un dels líders del moviment nacional d'Ucraïna a l'oest d'Ucraïna (Galítsia), que va dirigir l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN). Fill d'una família clerical, Bandera fou un activista, un explorador, i, finalment, el líder del moviment nacionalista ucraïnès que va lluitar per la independència d'Ucraïna de la Unió Soviètica i contra tots els suposats enemics d'un Estat ucraïnès lliure. Va col·laborar amb l'Alemanya nazi[1][2] creant la Legió Ucraïnesa, sota el comandament de la Wehrmacht, amb els batallons Roland i Nachtigall, que perseguí i exterminà milers de jueus, polonesos i ucraïnesos contraris a l'ocupació nazi.[3][4]

Durant la seva carrera política, l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) es va dividir en dues faccions: l'OUN-M, liderada per Andrí Mèlnik (els "legitimistes") i l'OUN-B, liderada per Bandera. Stepan Bandera va ser responsable de la proclamació d'un Estat ucraïnès independent a Lviv, el 30 de juny de 1941, vuit dies després de l'atac d'Alemanya contra l'URSS.[5] Per la seva negativa a deixar sense efecte la declaració, Bandera va ser detingut i empresonat pels nazis, i no fou alliberat fins al setembre de 1944. També, dins dels dos anys de la declaració, els nazis havien empresonat o assassinat el 80% dels dirigents de l'OUN-B[6][7][8] Les autoritats soviètiques van autoritzar el KGB a assassinar Bandera a Múnic, Alemanya Occidental, el 15 octubre del 1959, una acció que fou duta a terme per l'agent soviètic Bohdan Staixinski (conegut amb el nom de Ióssef Leman)[9]

Les avaluacions del seu treball han oscil·lat des de la disculpa total a les molt negatives.[10] El 22 de gener de 2010, el president sortint d'Ucraïna Víktor Iúsxenko atorgà a Bandera el títol d'Heroi d'Ucraïna (a títol pòstum).[11] Aquesta concessió va ser condemnada pel Parlament Europeu, organitzacions russes, poloneses i jueves,[12][13][14][15] i va ser declarada il·legal pel govern ucraïnès pro-rus i pels tribunals l'abril de 2010. El gener de 2011, el guardó va ser oficialment anul·lat.[16] En conseqüència, Stepan Bandera segueix sent una figura controvertida avui en dia, tant a Ucraïna com en l'àmbit internacional.

El terme "banderivtsi" (ucraïnès: бандерівці), derivat del seu nom, va esdevenir gradualment universal i aplicable a tots els nacionalistes ucraïnesos, independentment de la seva relació amb Bandera.[17][18][19]

  1. ↑ «Nazikollaborateur als neuer Held der Ukraine (Un col·laboracionista nazi com a nou heroi d'Ucraïna)» (en alemany). Jüdische gemeinde zu berlin (Comunitat jueva de Berlín), 01-04-2010.
  2. ↑ «Thousands march to honor Nazi collaborator in Kiev» (en anglès). Times of Israel, 02-01-2014.
  3. ↑ Himka, John-Paul «The Lviv Pogrom of 1941: The Germans, Ukrainian Nationalists, and the Carnival Crowd». Canadian Slavonic Papers 53, no.2-3-4 (June-September-December 2011), 2011, pàg. 209-43.
  4. ↑ «World War II in Ukraine: Jewish Holocaust in Ukraine» (en anglès). Andrew Gregorovich.
  5. ↑ «Biografia de Bandera». Arxivat de l'original el 2015-01-01. [Consulta: 7 març 2014].
  6. ↑ Timothy Snyder. The Causes of Ukrainian-Polish Ethnic Cleansing 1943. Past & Present, No. 179 (maig del 2003), pp. 207
  7. ↑ БАНДЕРА Степан Андрійович a l'Institut d'Història - Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna
  8. ↑ «WEST GERMANY: The Partisan dilluns, 2 de novembre del 1959». Arxivat de l'original el 2013-08-27. [Consulta: 7 març 2014].
  9. ↑ «Cloak & Dagger: The Poison Pistol» (en anglès). Time, 01-12-1961. [Consulta: 7 març 2014].
  10. ↑ Довкола цієї контраверсійної постаті й донині точаться гострі суперечки, що супроводжуються розмаїттям оцінок: від різко негативних до суцільно апологетичних. D.Viedeneiev O.Lisenko OUN i serveis d'intel·ligència estrangers 1920-1950 Revista Històrica Ucraïnesa 3, 2009 p.132-Institut d'Història de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna http://www.history.org.ua/JournALL/journal/2009/3/11.pdf
  11. ↑ (ucraïnès) УКАЗ ПРЕЗИДЕНТА УКРАИНЫ № 46/2010: О присвоении С.Бандере звания Герой Украины. President d'Ucraïna. Consultat el 22 de gener de 2010.
  12. ↑ «Russia condemns Yushchenko for declaring Bandera a Hero of Ukraine». Voice of Russia, 26-01-2010. Arxivat de l'original el 2012-11-14. [Consulta: 3 maig 2012].
  13. ↑ [1] Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine., Centre Simon Wiesenthal (28 de gener del 2010)
  14. ↑ [2] Unió estudiantil de jueus francesos, (1 de febrer de 2010)
  15. ↑ Narvselius, Eleonora «The ‘Bandera Debate’: The Contentious Legacy of World War II and Liberalization of Collective Memory in Western Ukraine». Canadian Slavonic Papers, 54, 3–4, 2012, pàg. 469–490. ISSN: 0008-5006.
  16. ↑ Рішенням суду президентський указ «Про присвоєння С.Бандері звання Герой України» скасовано, President.gov.ua. Consultat el 16 de gener de 2011.
  17. ↑ Txasti, R.V.. Степан Бандера: мифы, легенды, действительность (Stepan Bandera: mites, llegendes, realitat). Khàrkiv: Фолио (Folio), 2007. ISBN 966-03-3656-X. 
  18. ↑ Serhitxuk, Volodímir. Український здвиг: Закерзоння. 1939—1947 (Divisió ucraïnesa: Zakerzónia 1939-1947. Kíiv: Українська Видавнича Спілка (Ukraïnska Vidavnitxa Spilka "Editorial Societat Ucraïnesa"), 2004. ISBN 966-7060-69-1. 
  19. ↑ Posivnitx, Mykola. Молодість Степана Бандери (La joventut de Stepan Bandera). Ternópil: Астон (Aston), 2008. ISBN 978-966-308-253-0. 
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne