Substantiu

Aquest article tracta sobre la categoria lèxica. Si cerqueu el nom comú que es dona a alguns éssers vius, vegeu «Nom vernacle».

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.^[1] El substantiu és un mot que designa éssers que poden ser subjectes o objectes d'una acció, un estat, o qualsevol accident expressable amb un verb.^[2] És una categoria gramatical que designa tota mena d'éssers, concrets i abstractes (tota substància: d'aquí l'apel·lació de substantiu). La gramàtica tradicional també ha designat el substantiu, alhora amb l'adjectiu, només amb el terme de nom.^[3] Aquesta categoria és d'origen grecollatí, s'oposa al verb com a part essencial de l'oració.

Diferents escoles gramaticals han definit el substantiu des de diversos punts de vista; considerant la semàntica, és la paraula que es refereix a éssers o esdeveniments, per tant la categoria que es relaciona amb la realitat per ostensió. Aquesta definició, però, és altament insatisfactòria, ja que el mateix concepte pot ser expressat per categories diferents segons la llengua analitzada i a més a més altres categories poden adoptar aquesta funció de rotulació o designació.

Per aquest motiu l'estructuralisme va intentar definir el nom per la posició estructural o forat que ocupava a la frase, per exemple totes les paraules que puguin anar a "La____ és vermella" seran substantius femenins. El problema és que els forats estructurals tenen restriccions semàntiques i no solament morfològiques, poden haver-hi noms femenins que no encaixin en l'exemple per no poder tenir la característica de ser vermells. El context, molt variable, no és suficient per definir un nom.

Tampoc no són determinants les característiques morfosintàctiques, ja que poden variar històricament o ésser compartides per diverses paraules. Les definicions contemporànies, en conseqüència, barregen tots els criteris esmentats per definir per eliminació el nom respecte a una nònima tancada de categories.

Per a les escoles que usen els papers temàtics, el substantiu és un nucli igual que el verb, ja que exigeix uns determinats complements per definir el seu sentit.