Back علم التاريخ الحفري Arabic Тафаномія Byelorussian Tafonomie Czech Fossilisation German Ταφονομία Greek Taphonomy English Tafonomía Spanish Tafonomia Basque سنگوارهشناسی Persian Taphonomie French
La tafonomia[nota 1] és l'estudi científic dels organismes morts a través del temps i com queden finalment fossilitzats (si és que ho fan). El terme tafonomia (del grec taphos - τάφος significa enterrament, i nomos - νόμος significa llei), va ser introduït per a la paleontologia el 1940 pel científic rus, Ivan Efremov, per descriure l'estudi de la transició de les restes, parts o productes dels organismes de la biosfera a la litosfera, és a dir la creació d'un fòssil.[1][2]
Els tafonomistes estudien els fenòmens de l'estratificació dels éssers vius, la descomposició, la diagènesi i la incrustació bioerosió per esclerobionts.[3] (Els eclerobionts són organismes que habiten en substrats durs)
Gràcies a la tafonomia es pot entendre millor com n'està d'esbiaixat el registre fòssil. Els fòssils estan per tot arreu en les roques sedimentàries, però els paleontòlegs no poden donar conclusions acurades sobre la vida i ecologia dels organismes fossilitzats sense saber els processos involucrats en la seva fossilització. Per exemple, si en un lloc amb fòssils hi predominen els d'una mena, pot inferir que n'hi havia molts d'aquesta mena o que aquestes restes eren més resistents a la descomposició.
Durant el final del segle xx, les dades tafonòmiques van començar a ser aplicades a altres subcamps paleontològics com la paleobiologia, paleooceanografia, icnologia (l'estudi de les petjades fòssils) i la bioestratigrafia. Amb això s'aclareix el significat dels fòssils que es troben.
Els arqueòlegs estudien els processos tafonòmics per tal de determinar com les restes de les plantes, dels animals (i dels humans) s'acumulen i es preserven de manera diferenciada en els jaciments arqueològics. Això és crític per a determinar com aquestes restes estan associades a l'activitat humana. A més a més, els processos tafonòmics poden alterar les restes biològiques després que estiguin dipositades en els jaciments. Algunes restes sobreviuen millor que les altres a través del temps i per tant poden esbiaixar una col·lecció excavada.
L'examen de la tafonomia experimental normalment consisteix a exposar les restes d'organismes a diversos processos d'alteració i aleshores examinar els efectes de l'exposició.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
- ↑ Efremov, Ivan «Taphonomy: a new branch of paleontology» (en anglès). Pan-American Geology, 74, 1940, pàg. 81-93. Arxivat de l'original el 2008-04-03 [Consulta: 1r febrer 2009]. Arxivat 2008-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ Martin, Ronald E. «1.1 The foundations of taphonomy». A: Taphonomy: A Process Approach (en anglès). Cambridge University Presslloc= Cambridge, England,, 1999. ISBN 0-521-59833-8.
- ↑ See Taylor and Wilson, 2003