Els territoris palestins, també anomenats per metonímiaPalestina, són una entitat preestatal situada a l'Orient Mitjà, entre la mar Mediterrània i el riu Jordà. No formen un estat amb sobirania plena i s'utilitza per descriure els territoris ocupats per Israel des del 1967, és a dir, Cisjordània (inclosa Jerusalem Est) i la Franja de Gaza. Des del 29 de novembre de 2012, l'Estat de Palestina és observador no membre de la ONU. No obstant això, els territoris definits com a zona C pels Acords d'Oslo, actualment el 60% de Cisjordània, segueixen sota ocupació israeliana i governats per l'Administració civil israeliana mentre que l'Autoritat Nacional Palestina (reconeguda com a govern legítim) només té ple control sobre les zones A, aproximadament el 18% de Cisjordània. Finalment, les zones B són controlades conjuntament, aproximadament el 20% del territori.[1][2]
Més recentment, s’ha utilitzat la terminologia oficial de les Nacions Unides (ONU),[3]Territori Palestí Ocupat[4][5] substituint altres termes des del 1999. La Unió Europea també ha adoptat aquest ús.[6][7] El terme va ser utilitzat per l’ONU i altres organitzacions internacionals entre octubre de 1999[8] i desembre de 2012 per referir-se a zones controlades per l'Autoritat Nacional Palestina. La UE havia utilitzat un terme paral·lel: Territoris de l'Autoritat Palestina[9] durant el mateix període. El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) es va referir a Cisjordània, inclosa Jerusalem Oriental, com a Territori Palestí Ocupat i aquest terme va ser utilitzat com a definició legal al TIJ en la sentència del juliol de 2004.[10]
↑Le More, Anne. International assistance to the Palestinians after Oslo: political guilt, wasted money. Routledge studies on the Arab-Israeli conflict.. Londres i Nova York: Routledge, 2008, p. 29. ISBN 978-0-415-45385-1.