Back ذا چام ARZ Джем (група) Bulgarian The Jam Czech The Jam Welsh The Jam Danish The Jam German The Jam English The Jam Spanish The Jam Finnish The Jam French
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de rock |
| Història | |
| Creació | 1972, Woking |
| Activitat | |
| Activitat | 1972 – 1982 |
| Segell discogràfic | Polydor Records |
| Gènere | Punk rock, mod revival (en)  i new wave |
| Format per | |
| Lloc web | thejam.org |
          | |
The Jam era una banda punk rock i mod "revival" activa durant els tardans 1970 i primerencs anys de la dècada dels 1980.
Van ser formats en Woking, Surrey, Anglaterra. Els membres van compartir el punt de vista "d'home jove enfadat" i tempos ràpids del seu punk rock contemporani. L'estètica de The Jam: van portar acurats vestits a mida més que roba estripada, i, més que refusar les influències històriques del rock recent en comú amb altres bandes punk, van incorporar idees dominants en els 1960s en el rock i R&B, particularment de The Who, The Kinks i de la música Motown. Això posa The Jam a banda de la majoria dels seus contemporanis, i els col·loca al front d'un naixent moviment mod de ressorgiment.
Van tenir 18 senzills consecutius en el Top40 de singles en el Regne Unit, del seu debut dins 1977 al seu trencament en desembre de 1982, incloent quatre números u. Fins 2007, "That's Entertainment" i "Just Who Is the 5 O'Clock Hero?" es van mantenir com els singles d'importació més venuts de tots els temps al Regne Unit.[1] Van lliurar un àlbum en viu i sis àlbums d'estudi, el darrer dels quals, The Gift va impactar en el número u de la llista de vendes o Gràfic d'Àlbums del Regne Unit. Quan el grup es dissolgué el 1982, el seus primers 15 singles hom van ser re-llançats i tots es col·locaren al Top100.[2]
La banda va dibuixar una varietat d'influències estilístiques en el transcurs de la seva carrera, inclosa la música Beat dels 1960s, Soul, ritme i blues i roc psicoldèlic, així com punk i new wave dels 70s. El trio va ser caracteritzat per les seves cançons de pop melòdiques, el seu gust clarament anglès i la seva imatge mod. La banda va llançar la carrera de Paul Weller, qui va formar The Style Council i més tard va tenir una carrera sol reeixida. Weller va escriure i va cantar la majoria de les composicions originals de The Jam, i va tocar guitarra rítmica, utilitzant una Rickenbacker 330. Bruce Foxton va proporcionar suport vocal i prominents línies de baix, el qual era el fonament de moltes de les cançons de la banda, inclòs els impactes "Down in the Tube Station at Midnight", "The Eton Rifles", "Going Underground" i "Town Called Malice" usant principalment una Rickenbacker 4001 o un Fender Precision Bass així com, de vegades rares, un Epiphone Rivoli.
- ↑ «The Jam». The Guardian, 03-12-2012. [Consulta: 13 desembre 2012].
- ↑ «J.A.M. - full Official Chart History - Official Charts Company». [Consulta: 12 novembre 2017].