Thelma i Louise

Thelma i Louise

Thelma & Louise
Fitxa
Direcció	Ridley Scott
Protagonistes	Susan Sarandon Geena Davis Harvey Keitel Michael Madsen Christopher McDonald Stephen Tobolowsky Brad Pitt Jason Beghe Lucinda Jenney Marco St. John Timothy Carhart Carol Mansell
Producció	Ridley Scott
Guió	Callie Khouri
Música	Hans Zimmer
Fotografia	Adrian Biddle
Muntatge	Thom Noble
Vestuari	Elizabeth McBride
Productora	Pathé i Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica, Regne Unit i França
Estrena	24 maig 1991
Durada	129 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	comtat de Kern, comtat de Grand i Utah
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	buddy film femení, xiques amb pistoles, comèdia dramàtica, cinema de ficció criminal, road movie i cinema d'aventures
Lloc de la narració	Arizona, Arkansas i Oklahoma City
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1992) Oscar a la millor actriu (1992) Oscar a la millor direcció (1992) Oscar a la millor fotografia (1992) Oscar al millor muntatge (1992) Oscar al millor guió original (1992)
Premis	Oscar al millor guió original (1992) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
Lloc web	mgm.com…

Thelma i Louise^[1] (títol original en anglès: Thelma & Louise) és una road movie de 1991 dirigida per Ridley Scott. Obtingué l'Oscar al millor guió original i el Globus d'Or al millor guió (que és de Callie Khouri). Protagonitzada pel duet Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) en els papers principals, la pel·lícula explica com una excursió de cap de setmana de dues dones es transforma en una fugida a través dels Estats Units. Cal destacar, a més, la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per a qui aquest llargmetratge significà un gran impuls a la seva carrera.

Li va anar de poc que no veiés la llum, ja que el guió, escrit per Callie Khouri, suscitava molta desconfiança entre un bon nombre de productors i directors. De fet, era sobretot la temàtica que tractava allò que dificultava que els estudis l'acceptessin; en particular l'escena final, que és antològica, contrastava amb la producció clàssica de Hollywood. Fins i tot, quan es va estrenar, la pel·lícula va suscitar una intensa polèmica als Estats Units, bàsicament perquè presentava dues heroïnes que responien amb armes a la violència masclista. Malgrat tot, com que hom la pot classificar en la intersecció de diversos gèneres cinematogràfics, la cinta és avui considerada un “clàssic” que ha arribat a influenciar altres pel·lícules i obres d'art i ha esdevingut un mite del moviment feminista.