| ||||
Tipus | vaga | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 5 novembre 2007 - 12 febrer 2008 | |||
Període | temporada 2007-2008 | |||
Localització | Estats Units d'Amèrica (EUA) | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
Organitzador | Sindicat de Guionistes dels Estats Units | |||
Nombre de participants | 12.000 | |||
La vaga de guionistes dels Estats Units de 2007-2008 és la que va tenir lloc per part del Sindicat de Guionistes dels Estats Units (Writers Guild of America o WGA, per les seves sigles en anglès), Est i Oest,[1] que representen als guionistes de cinema, de televisió i de ràdio que treballen en aquell país. La vaga va ser seguida per uns 12.000 escriptors,[2] i va durar del 5 de novembre de 2007 al 12 de febrer de 2008.[3][4]
La vaga pretenia augmentar la compensació monetària per als guionistes en comparació als grans estudis. Es va dirigir a l'Aliança de Productors de Cinema i Televisió (Alliance of Motion Picture and Television Producers o AMPTP), organització industrial que representa els interessos de 397 productores estatunidenques de cinema i televisió,[5] que inclouen: CBS (encapçalada per Leslie Moonves), Metro-Goldwyn-Mayer (Harry E. Sloan), NBCUniversal (Jeffrey Zucker), The Weinstein Company (Harvey i Bob Weinstein), Lionsgate (Jon Feltheimer), News Corporation/Fox (Peter Chernin), Paramount Pictures (Brad Grey), Anchor Bay/Liberty Media/Starz (Chris McGurk), Sony Pictures (Michael Lynton), The Walt Disney Company (Robert Iger), i Warner Bros. (Barry Meyer).[6]
Els negociadors dels guionistes en vaga van arribar a un acord provisional el 8 de febrer de 2008, i les juntes directives d'ambdós sindicats van aprovar unànimament l'acord el 10 de febrer de 2008.[7] Els guionistes que seguien la protesta van votar el 12 de febrer de 2008 si aixecaven la protesta, aprovant amb un 92,5% acabar la vaga.[8] El 26 de febrer, WGA va anunciar que el contracte havia estat ratificat amb una aprovació del 93,6% entre els membres de WGA.[9] Els guionistes van demanar després una ordre judicial buscant que l'acord fos honrat i implementat.
Els guionistes van estar en vaga durant 14 setmanes i 2 dies (100 dies);[10] la vaga prèvia de 1988, la més llarga en la història del sindicat, va durar 21 setmanes i 6 dies (153 dies), i va suposar a la indústria de l'entreteniment una pèrdua d'aproximadament 500 milions de dòlars en costos d'oportunitat.[11][12] Segons un informe de la National Public Radio (NPR) presentat el 12 de febrer de 2008, la vaga va costar a l'economia de Los Angeles 1.5 miliards de dòlars, mentre que un informe de l'escola Anderson de la UCLA estimava la pèrdua en 380 milions de dòlars, i l'economista Jack Kyser va xifrar-la en 2.1 miliards.[13][14]
Un cop acabada la vaga, els autors van aconseguir un èxit limitat: van rebre un nou pagament del percentatge del brut del distribuidor per a la distribució digital, van sortir-ne units, però van perdre en acords a curt termini.[15]