Vanadi

Vanadi
23V
titani ← vanadi → crom - ↑ V ↓ Nb Taula periòdica
Aspecte
Metall blau-gris platejat Vanadi sòlid vist amb un microscopi Línies espectrals del vanadi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Vanadi, V, 23
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	5, 4, d
Pes atòmic estàndard	50,9415(1)
Configuració electrònica	[Ar] 3d3 4s2 2, 8, 11, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	6,0 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	5,5 g·cm−3
Punt de fusió	2.183 K, 1.910 °C
Punt d'ebullició	3.680 K, 3.407 °C
Entalpia de fusió	21,5 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	459 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	24,89 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 2.101 2.289 2.523 2.814 3.187 3.679
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	5, 4, 3, 2, 1, -1 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,63 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 650,9 kJ·mol−1
	2a: 1.414 kJ·mol−1
	3a: 2.830 kJ·mol−1
Radi atòmic	134 pm
Radi covalent	153±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 197 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	30,7 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 8,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 4.560 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	128 GPa
Mòdul de cisallament	47 GPa
Mòdul de compressibilitat	160 GPa
Coeficient de Poisson	0,37
Duresa de Mohs	6,7
Nombre CAS	7440-62-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del vanadi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 48V sin 15,9735 d ε+β+ 4,0123 48Ti 49V sin 330 d ε 0,6019 49Ti 50V 0,25% 1,5×1017a ε 2,2083 50Ti β− 1,0369 50Cr 51V 99,75% 51V és estable amb 28 neutrons

El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23. Es tracta d'un metall de transició dúctil de color gris argentat. L'element natiu és raríssim en la natura, però en el vanadi aïllat per la mà humana es forma una capa d'òxid (passivació) que evita fins a un cert punt que es continuï oxidant.

El científic hispanomexicà Andrés Manuel del Río descobrí compostos de vanadi el 1801 mentre analitzava un nou mineral plumbífer que descrigué com a «plom bru». Malgrat que, en un primer moment, assumí que les seves propietats tenien a veure amb la presència d'un nou element, el químic francès Hippolyte Victor Collet-Descotils el convencé —erròniament— que no era altra cosa que una forma de crom.

Està situat en el grup 5 de la taula periòdica dels elements.^[1] És un metall dur, pero dúctil, i poc abundant. Es troba en distints minerals i s'empra principalment en alguns aliatges. Fou descobert per Andrés Manuel del Río Fernández el 1801 a una mina de Mèxic.