Pound Sterling ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Estats | Reialme Unit ![]() |
Banca centrala | Banca d'Anglatèrra ![]() |
Simbòl | £ ![]() |
Còdi ISO 4317 | GBP ![]() |
Cronologia | |
27 de julhet de 1694 ‑ | |
La liura esterlina[1][2] (en anglés: Pound Sterling; simbòl: £; ISO code: GBP),[3] es la devisa oficiala del Reialme Unit e nòu de sos territòris associats[4]. Se divisa en 100 pence (singulièr: penny, abreujat: p). D'autre païses utilizan de devisa nomenada liura qu'es pas esterlina. Segon las epòcas, la liura esterlina èra constituida de moneda mercanda o de bilhets de banca compensables en argent o en aud, mas es ara una moneda fiduciària, compansabla segon l'economia dins los airals ont es acceptada. La liure esterlina es la devisa del mond mai anciana encara en usatge e de contunh dempuèi sa creacion.[5]
Las dependéncias de la corona britanica Guernsey e Jersei produson las lors versions de l'eterlina: la liura de Gernesey e la liura de Jersei. La liura esterlina es tanben utilizada dins l'Illa de Man (a costat de la liura manx),[6] Gibaltar (a costat de Liura de Gibartar), las Illas Malvinas (a costat de la liura de Falkland), Santa Elena e Ascension, Ascension e Tristan da Cunha (a costa de la liura de Santa Elena). La Banca d'Anglatèrra es la banca centrala de la liura esterlina, bat las pièçae e bilhets, e regula la produccion dels bilhets de banca per las bancas privadas e Escòcia e Irlanda del Nòrd. Los bilhets eissits ide las autras jurisdiccions son pas regulats per la Banca d'Anglatèrra; los local governs locals utilisan los bilhets de la Banca d'Anglatèrra coma sopòrt que l'emisson locala pòsca èsser cambiada a 1:1.
l'Eterlina es la quatrena devisa mai escambiada sul mercat Forex, après lo dolar EUA, l'Èuro, e lo Yen. Amb aquelas tres devida forma lo panièr de menda que servís de calcul als Drechs de tiratge especial de l'IMF, amb un ceficient d'11.3% en ($USA 41.9%, Èuro 37.4%, Yen 9.4%). L'eterlina es la tresena devisa de resèrva mai tenguda (uns 4%).[7]