Grec

Aquest article tracta sobre la llengua grega moderna. Vegeu també grec antic i grec (desambiguació).
Infotaula de llenguaGrec
Ελληνικά

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGrec demòtic (Δημοτική), Grec hel·lenístic
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants15-22 milions
Parlants nadius13.100.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing74
Oficial aUnió Europea Unió Europea
Grècia Grècia
Xipre República de Xipre
Autòcton deEls Balcans
EstatGrècia, Xipre, Estats Units, Austràlia, Alemanya, Albània, Geòrgia, Rússia, Ucraïna, Suècia, Itàlia, Turquia i altres
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües hel·lèniques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióΚέντρο Ελληνικής Γλώσσας (Centre de la llengua grega)
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1el
ISO 639-2gre (B) / ell (T)
ISO 639-5grk Modifica el valor a Wikidata
SILell
Glottologgree1276 Modifica el valor a Wikidata
ASCL2201 Modifica el valor a Wikidata
IETFgrk Modifica el valor a Wikidata
Història de la llengua grega
(vegeu també: Alfabet grec)
 
 
Protogrec (cap al 2000 aC)
 
Micènic (aprox. 1600-1100 aC)
 
Grec antic (aprox. 800-300 aC)
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental
Grec homèric | Antic macedoni (possible)
Koiné (a partir del 300 aC)
 
Medieval (330-1453)
 
Modern (des del 1453)
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino
Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, AFI: [eliniˈci ˈɣlosa] o, simplement, ελληνικά, AFI: [eliniˈka]) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

El grec modern és parlat per entre 15 i 22 milions de persones, és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre com és un dels 24 idiomes oficials de la Unió Europea, i també el parlen les comunitats gregues arreu dels països on es va estendre la colonització grega en l'Antiguitat: Albània, Bulgària, Macedònia del Nord, Itàlia, Turquia, Armènia, Geòrgia, Ucraïna, Moldàvia, Romania, Rússia, Egipte i Jordània, així com a comunitats d'emigrants arreu del món, incloent-hi Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i així en altres països de la diàspora grega.

El grec s'escriu amb l'alfabet grec, antecessor dels alfabets llatí i ciríl·lic. El grec s'ha escrit en alfabet grec des del segle ix aC a Grècia (anteriorment s'havia escrit en escriptura lineal B) i des del segle iv aC a Xipre (anteriorment, en sil·labari xipriota).

El grec és una de les branques de les llengües indoeuropees amb material escrit més antic, amb escrits fragmentaris en grec micènic del segle xv aC o segle xiv aC.[1] La literatura grega té una història contínua de gairebé tres mil anys, la més llarga de totes les llengües indoeuropees.[2][3]

Durant l'Antiguitat, el grec era, amb diferència, la lingua franca més parlada al món mediterrani.[4] Finalment es va convertir en la llengua oficial de l'Imperi Bizantí i es va convertir en el grec medieval.[5]

  1. «Greek language». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. 
  2. Haviland, William A.; Prins, Harald E. L.; Walrath, Dana [et al.].. «Chapter 15: Language and Communication». A: Anthropology: The Human Challenge (en anglès). Cengage Learning, 2013, p. 394. ISBN 978-1-285-67758-3. «Most of the alphabets used today descended from the Phoenician one. The Greeks adopted it about 2,800 years ago, modifying the characters to suit sounds in their own language.» 
  3. Comrie, Bernard. The World's Major Languages (en anglès). Routledge, 1987. ISBN 978-1-317-29049-0. «... the Greek alphabet has served the Greek language well for some 2,800 years since its introduction into Greece in the tenth or ninth century BC.» 
  4. Malkin, Irad. A small Greek world : networks in the Ancient Mediterranean. Oxford University Press, 2011. DOI 10.1093/acprof:oso/9780199734818.001.0001. ISBN 9780199918553. 
  5. Manuel, Germaine Catherine. A study of the preservation of the classical tradition in the education, language, and literature of the Byzantine Empire, 1989. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne