Societat oberta

La societat oberta és un concepte originalment suggerit a l'any 1932 pel filòsof francès Henri Bergson[1][2] i va desenvolupar-se durant la Segona Guerra Mundial pel filòsof britànic, nascut austríac, Karl Popper.[3][4]

En Bergson descriu una societat tancada com un sistema tancat de llei o religió. Com a tal, és estàtica, com ara una ment tancada.[5] En Bergson suggereix que si tots els rastres de civilització desapareguessin, els instints de la societat ara tancada romandrien per l'inclusió o exclusió d'altres.[6] En canvi, una societat oberta és dinàmica i tendeix a l'ideal de l'universalisme moral.

En Popper va veure la societat oberta com erigida des d'un contínuum històric i arribant des de la societat orgànica, tribal, o Autoritarisme tancada, a través de la societat oberta marcada per una actitud de crítica a la tradició, fins a la societat abstracta o despersonalitzada mancant tota interacció cara-a-cara en les seves transaccions.[7]

En societats obertes, del govern s'espera esser sensible i tolerant, i dels mecanismes polítics esser transparents i flexibles. Els defensors afirmen que s'oposa a l'autoritarisme.

  1. • Henri Bergson ([1932] 1937). Les Deux Sources de la morale et de la religion, ch. I, pp. 1-103 & Les Deux Sources de la morale et de la religion ch. IV, pp. 287–343. Félix Alcan.
    • Translated as ([1935] 1977), The Two Sources of Morality and Religion (with left or right arrow buttons of this link to locate succeeding pages), pp. 18-27, 45-65, 229-34., trs., R. A. Audra and C. Brereton, with the assistance of W. H. Carter. [Macmillan] Notre Dame.
  2. Leszek Kołakowski, Modernity on Endless Trial (1997), p. 162
  3. K. R. Popper, The Open Society and its Enemies, 2 vols. ([1945] 1966), 5th ed.
  4. A. N. Wilson, Our Times (2008), pp. 17–18
  5. Thomas Mautner (2005), 2nd ed. The Penguin Dictionary of Philosophy ["open society" entry], p. 443.
  6. Henri Bergson, The Two Sources of Morality and Religion, pp. 20-21. 1935, Macmillan.
  7. K. R. Popper, The Open Society and its Enemies (1945), v 1:1 and 174–75.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne