Cas ergatiu

El cas ergatiu és un cas gramatical de les llengües ergativoabsolutives (EA), que marca el subjecte d'un verb transitiu. En aquestes llengües, el subjecte del verb intransitiu i l'objecte d'un verb transitiu normal, solen ser marcats, en canvi, amb el cas absolutiu.

Aquest sistema de marcatge (EA) del cas gramatical és un dels sistemes mínims de marcatge de cas per a l'agent i per al pacient. L'altre és el sistema nominativoacusatiu (NA). Tots dos sistemes són mínims perquè requereixen només dues marques per a tres possibles papers temàtics:

1. El "subjecte intransitiu" d'una predicació intransitiva.
2. L'"agent" d'una predicació transitiva.
3. El "pacient" d'una predicació transitiva.

El sistema EA utilitza la mateixa marca per a 1 i 3 i una altra de diferent per a 2 (agent transitiu). En canvi, el sistema NA utilitza la mateixa marca per a 1 i 2 i una altra per a 3 (objecte transitiu).

Tot i així, la situació en les llengües naturals és més complexa, ja que moltes llengües ergativo-absolutives de fet fan servir el sistema de marcatge de tipus EA en combinació amb un sistema de marcatge de cas nominatiu-acusatiu (tipus NA).

El català, com totes les llengües indoeuropees modernes, té un sistema nominativoacusatiu (NA). El català marca igual el subjecte del verb intransitiu i el subjecte del verb transitiu: tots dos se substitueixen per pronoms forts i tots dos concorden en persona i nombre amb el verb (exemple: ell ha vingut, ell ha vist les cases). En canvi, el català marca diferentment l'objecte d'un verb transitiu, que substitueix per pronoms febles d'acusatiu (el, la, els, les, ho, en), i que quan està pronominalitzat pot concordar opcionalment en gènere i nombre amb el participi dels perfets compostos (exemple: l'home les ha vistes).