Acrilamida

Acrilamida

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	71,037 Da
Rol	cancerigen, tòxic per al desenvolupament, tòxic per a la reproducció masculina i carcinogen ocupacional
Estructura química
Fórmula química	C₃H₅NO
SMILES canònic	Model 2D C=CC(=O)N
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,12 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat	216 g/100 g (aigua, 30 °C)
Punt de fusió	84 °C 84 °C 84,5 °C
Punt de descomposició	300 °C (màxim) 175 °C (mínim)
Pressió de vapor	0,007 mmHg (a 20 °C)
Perill
Dosi letal mediana	170 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal) 90 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal) 190 mg/kg (mamífers, injecció intravenosa) 150 mg/kg (conill porquí, conill, via oral) 100 mg/kg (mamífers, via oral) 107 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral) 186 mg/kg (guatlla, via oral) 124 mg/kg (rata de laboratori, via oral) 170 mg/kg (conill porquí, injecció subcutània) 400 mg/kg (rata de laboratori, absorció cutània) 1,68 mg/kg (conill, absorció cutània) 1.150 mg/kg (conill, absorció cutània) 173 mg/kg (conill porquí) 156 mg/kg (ratolí de laboratori) 208 mg/kg (rata de laboratori) 280 mg/kg (conill)
Temperatura d'autoignició	424 °C
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	0,03 mg/m³ (10 h, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Hongria, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Suècia, Suïssa) 0,3 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica, Austràlia, Finlàndia, Noruega, Filipines, Regne Unit) 0,1 ppm (, França, Japó, Polònia) 0,05 mg/m³ (, Rússia)
Límit d'exposició a curt termini	0,9 mg/m³ (Finlàndia) 0,06 mg/m³ (Mèxic) 0,2 mg/m³ (Rússia) 0,1 mg/m³ (Suècia)
Punt d'inflamabilitat	280 °F
IDLH	60 mg/m³
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
sòlid inflamable

L'acrilamida (o l'amida acrílica) és un compost químic amb fórmula química C₃H₅NO. El seu nom de IUPAC és prop-2-enamida. És un sòlid blanc cristal·lí inodor, soluble en aigua, etanol, èter, i cloroform. L'acrilamida és incompatible amb àcids, bases, agents oxidants, ferro, i sals de ferro. Es descompon no tèrmicament per formar l'amoníac, i la descomposició tèrmica produeix el monòxid de carboni, el diòxid de carboni i òxids de nitrogen.

L’acrilamida es fabrica industrialment mitjançant la hidròlisi d’acrilonitril per nitril hidratasa. Principalment, l’acrilamida es fa servir per sintetitzar poliacrilamides, que són molt útils com condensadors solubles en aigua. Aquests inclouen la utilització per al tractament d’aigües residuals, l'electroforesi en gel (la SDS-PAGE), la fabricació de paper, el tractament de minerals i la fabricació de teles de premsa permanents. L’acrilamida també s’utilitza en la fabricació de colorants i altres monòmers.

L’acrilamida es fa servir a molts productes d’alimentació emmidonats, fet que preocupa perquè pot actuar com a agent cancerigen.^[1] Aquest compost va ser descobert casualment l’abril del 2002 a Suècia. Van trobar la substància als productes d’alimentació emmidonats, com patates fregides i el pa que havia estat escalfat (van mostrar la producció d’acrilamida durant el procés de calefacció a temperatures independents). En canvi, no va ser trobat als aliments que havien estat bullits^[2] ni als que no estaven escalfats.

El febrer del 2009, la Salut del Canadà va investigar si l’acrilamida es creava naturalment durant la cocció de patates fregides i els altres productes d’alimentació processats. Actualment, es té la informació sobre les propietats i el predomini d’acrilamida als aliments analitzats.^[3] El desembre del 2009, després d'una recepció positiva de la indústria dels aliments, el departament de salut va fer públiques les seves anàlisis.^[4]

L’Agència Europea Química va afegir l’acrilamida a la llista de substàncies d’alta preocupació el març del 2010.^[5]