Neomalthusianisme

El Neomalthusianisme és una teoria demogràfica, social i poblacional que considera l'excés de població de les classes pobres com un problema per a la seva emancipació. El neomalthusianisme neix a finals del segle xix, inspirat en els moviments revolucionaris de l'anarquisme i el socialisme, recull en part la teoria poblacional de Thomas Malthus -la població creix més que els recursos i pot produir-se una catàstrofe malthusiana o superpoblació, d'aquí el seu nom-^[2] però, a diferència del malthusianisme, considera el problema des d'una perspectiva social, emancipadora i revolucionària de les nombroses classes pobres i no com un simple problema econòmic -derivat de l'excés de població subsidiada- que afectaria, segons Malthus a l'Estat i als privilegis de les elits burgeses.^[3]

Per al neomalthusianisme el problema és l'excés de famílies nombroses i la reproducció il·limitada de les classes pobres que els condemna a la misèria. Per a la seva solució, i des d'una perspectiva social i política, proposen la presa de consciència social i individual de la necessitat de la procreació limitada o procreació conscient del proletariat, la separació entre sexualitat i reproducció, la defensa de la maternitat lliure, l'alliberament femení, la llibertat sexual, la promoció de la planificació familiar, la cura dels nens així com l'ús i difusió de mètodes anticonceptius artificials.^[4][5][6] A diferència del neomalthusianisme, Thomas Malthus proposava, per solucionar el problema econòmic que li produïa a l'estat l'excés de població, obstacles repressius: repressió sexual, castedat, retard del matrimoni així com la inevitable aparició d'obstacles destructius: fams, epidèmies i guerres.^[4]