Back تيلوميراز Arabic Telomeraza BS Telomeráza Czech Telomerase Danish Telomerase German Telomerase English Telomerazo Esperanto Telomerasa Spanish Telomeraas Estonian Telomerasa Basque
 | |||||||||
| Identificadors | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Número EC | 2.7.7.49  | ||||||||
| Bases de dades | |||||||||
| IntEnz | IntEnz view | ||||||||
| BRENDA | BRENDA entry | ||||||||
| ExPASy | NiceZyme view | ||||||||
| KEGG | KEGG entry | ||||||||
| MetaCyc | metabolic pathway | ||||||||
| PRIAM | profile | ||||||||
| Estructures PDB | RCSB PDB PDBj PDBe PDBsum | ||||||||
| |||||||||
La telomerasa és un enzim que afegeix una seqüència específica d'ADN que es repeteix ("TTAGGG" en tots els vertebrats) a l'extrem 3' de les cadenes d'ADN en les regions dels telòmers, presents als extrems dels cromosomes eucariotes. Els telòmers contenen material d'ADN condensat, proporcionant així estabilitat als cromosomes. Com a enzim, la telomerasa és una transcriptasa inversa que porta la seva pròpia molècula d'ARN, ja que aquesta serà utilitzada com a plantilla a l'hora d'allargar els telòmers, que són més curts després de cada cicle de replicació.
L'existència d'un mecanisme de compensació de l'escurçament de telòmers va ser enunciada pel biòleg soviètic Aleksei Olovnikov el 1973;[1] l'investigador també va suggerir la hipòtesi de l'envelliment cel·lular basada en l'escurçament dels telòmers i les relacions del telòmer amb el càncer. La telomerasa va ésser descoberta per Carol W. Greider i Elizabeth Blackburn el 1985 en el ciliat Tetrahymena.[2] Juntament amb Jack W. Szostak, Greider i Blackburn van ser guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2009 pel seu descobriment.[3]
En els darrers anys s'ha proposat la possibilitat que la telomerasa sigui una resta evolutiva d'un ribozim que va servir anteriorment per a catalitzar la síntesi d'ADN; és a dir, podria haver estat un intermediari en la transició evolutiva des de les ARN replicases fins a les transcriptases inverses proteiques.[4] També se n'ha proposat un possible origen retrovíric.[5]
- ↑ [Olovnikov AM. A theory of marginotomy. The incomplete copying of template margin in enzymic synthesis of polynucleotides and biological significance of the phenomenon. J Theor Biol. 1973 Sep 14;41(1):181-90]
- ↑ Greider, CW; Blackburn, EH «Identification of a specific telomere terminal transferase activity in Tetrahymena extracts» (en anglès). Cell, 1985 Des; 43 (2 Pt 1), pp: 405–413. ISSN 0092-8674. DOI: 10.1016/0092-8674(85)90170-9. PMID: 3907856 [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ The Nobel Prize. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2009» (en anglès). Press release, 05-10-2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Luque Cabrera, J; Herráez Sánchez, A «Texto ilustrado de Biología Molecular e Ingeniería Genética: Conceptos, técnicas y aplicaciones en ciencias de la salud» (en castellà). Elsevier España, 2001; Gen, pàgs: 492. ISBN 9788481745054.
- ↑ Witzany, G «The Viral Origins of Telomeres and Telomerases and their Important Role in Eukaryogenesis and Genome Maintenance» (en anglès). Biosemiotics, 2008 Jul 23; 1 (2), pp: 191–206. ISSN 1875-1342. DOI: 10.1007/s12304-008-9018-0 [Consulta: 7 setembre 2020].