Atonalitat

L'acord místic, invenció d'Aleksandr Skriabin

L'atonalitat és un sistema musical que prescindeix de la tonalitat, amb la finalitat que els dotze graus de l'escala cromàtica tinguin el mateix valor, sense cap mena de jerarquia.[1]

Com que no hi ha cap tonalitat ni cap tònica (encara que sí que hi poden haver transitoris centres tonals com ara els que va utilitzar Alban Berg en algunes de les seves obres), aquest tipus de música no s'escriu amb armadura de clau, a més a més que les melodies es construeixen de tal manera que no predomini cap nota sobre les altres. L'atonalitat lliure, cultivat entre d'altres per Skriabin i pel primer Schönberg, va donar pas a l'atonalitat organitzada o dodecafonisme, del qual va ser creador aquest.[2]

L'atonalitat produeix una sensació sonora de tensió, aspror, motivada per l'absència de punts de suport harmònic (acords de tònica i dominant) en els finals de les frases musicals i per la utilització d'acords dissonants.[3]

  1. «Vocabulari de la música». Termcat. [Consulta: 29 abril 2021].
  2. cardellicchio, Antonio. La esencia de la historia de la música, 1999. 
  3. «Atonalidad» (en castellà). Xunta Galicia. [Consulta: 30 abril 2021].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne