| Tipus | tribu i grup humà  |
|---|
Els Banu Lam (àrab: بنو لام, Banū Lām) són una tribu àrab, abans poderosa, que viu entre el Pusht-i Kuh, a la frontera iraniana, i el Tigris; el seu límit oriental segueix el curs del riu Karkha cap al sud des de Pa-yi Pul fins a la zona al nord d'Hawiza on el riu es perd a les maresmes; el límit occidental és el Tigris entre Shaykh Sad i Amara. Alguns grups viuen fora del territori principal però no són gaires. La majoria de la tribu és xiïta i arabòfona, amb alguns parlants de farsi però com a segona llengua. Gran part de la tribu ja era sedentària però la totalitat ho va passar a ser al segle xx, especialment després del 1945, i queden pocs nòmades. Són considerats molt bons pastors, i encara que abans als seus ramats hi havia diversos animals (camells, cavalls, ases, etc.), ara es dediquen només a les cabres; cultiven també blat, orgue, civada i moresc. El seu nombre no es coneix. El 1840 s'estimava en 30.000 famílies (al tomb de 200.000). A començament del segle xx s'estimava el nombre total en 45.000 (el 1934 es va determinar que uns 40.000 més vivien a Pèrsia i el 1945 els perses s'estimaven en 60 o 70.000). El 1934 el llibre de l'Almirallat britànic deia que eren la tribu més nombrosa de la regió del Tigre però no donava xifres. Posteriorment no hi ha estadístiques sobre tribus.