Beverly Sills

Beverly Sills

Sills el 1956, fotografiada per Carl Van Vechten
Biografia
Naixement	25 maig 1929 Brooklyn (Nova York)
Mort	2 juliol 2007 (78 anys) Nova York
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pulmó )
Sepultura	Cementiri Kensico cementiri Sharon Gardens
Presidenta Metropolitan Opera 2002 – 2005
Dades personals
Formació	Erasmus Hall High School Professional Children's School
Activitat
Ocupació	actriu, música, autobiògrafa, cantant d'òpera, empresària
Activitat	1948  –
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Òpera
Veu	Coloratura soprano
Instrument	Veu
Segell discogràfic	EMI ABC Records Angel
Obra
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés
Premis (1998)  Saló de la Fama Nacional de Dones (1978)  Hasty Pudding Woman of the Year  doctora honoris causa per la Universitat de Harvard  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  Cavaller de les Arts i les Lletres  doctor honoris causa per la Universitat Brandeis  Medalla Presidencial de la Llibertat  Kennedy Center Honors  Medalla Nacional de les Arts
Lloc web	beverlysillsonline.com

Beverly Sills (Brooklyn, 25 de maig de 1929 - Nova York, 2 de juliol de 2007), de nom real Belle Silverman, va ser una cantant d'òpera americana de gran popularitat entre els anys 50 i 70.^[1]

Estudià amb Estelle Liebling, debutant als disset anys en el rol de Micaela de l'òpera de Georges Bizet Carmen. El 1955 entrà a formar part de la «New York City Opera».^[2] Tot i cantar un ampli repertori d'autors com Handel, Mozart o Verdi, va ser reconeguda per les seves interpretacions de soprano de coloratura tant en directe com en nombroses gravacions. Se l'associa principalment amb les interpretacions d'òperes de Gaetano Donizetti com Lucia di Lammermoor o La Fille du régiment. Va cantar principalment als Estats Units, però obtingué també èxits destacats a la Scala de Milà (1969) o a Londres (1970).

Després de retirar-se de la interpretació el 1980 va ocupar uns quants càrrecs directius en institucions culturals estatunidenques. Va ser directora general de la New York City Opera; el 1994 va ser nomenada presidenta del consell d'administració del Lincoln Center i el 2002 de la Metropolitan Opera. També va tenir un paper destacat en el camp de la beneficència, per a la detecció i tractament de les malalties congènites.

Tot i que va cantar un repertori des de Händel i Mozart fins a Puccini, Massenet i Verdi, va ser especialment coneguda per les seves interpretacions en papers de soprano en òpera en directe i enregistraments. Sills es va associar en gran part amb les òperes de Donizetti, de les quals va interpretar i enregistrar molts papers. Els seus papers característics inclouen el paper principal a Lucia di Lammermoor de Donizetti, el paper principal a Manon de Massenet, Marie a La Fille du régiment de Donizetti, les tres heroïnes a Les Contes d'Hoffmann d’Offenbach, Rosina a Il barbiere di Siviglia de Rossini., Violetta a La traviata de Verdi, i sobretot Elisabetta a Roberto Devereux de Donizetti.

El New York Times va assenyalar,

NPR va dir que la seva veu era «capaç de fer girar una línia de legato aparentment interminable, o esclatar amb perfecció cristal·lina en onades de flors enlluernadores i notes agudes emocionants».^[4]

Després de retirar-se del cant el 1980, es va convertir en la directora general de l’Òpera de Nova York. El 1994, es va convertir en la presidenta del Lincoln Center i després, el 2002, de la Metropolitan Opera, deixant el càrrec el 2005. Sills va prestar la seva celebritat per continuar la seva tasca benèfica per a la prevenció i el tractament dels defectes de naixement.