Castell Hohenzollern | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Dinastia dels Hohenzollern | |||
Dades | ||||
Tipus | Castell i museu | |||
Arquitecte | Friedrich August Stüler | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | neogòtic | |||
Altitud | 843 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Bisingen (Alemanya) | |||
| ||||
Monument cultural | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Dinastia dels Hohenzollern | |||
Lloc web | burg-hohenzollern.com | |||
El Castell Hohenzollern (alemany: Burg Hohenzollern [bʊʁk hoːənˈtsɔlɐn] ( escolteu-ho)) és la seu ancestral de la casa imperial dels Hohenzollern. [a] El tercer dels tres castells construïts al cim d'un turó al lloc, està situat al cim del mont Hohenzollern, per sobre i al sud de la ciutat coneguda com Hechingen, a la vora del Jura suau al centre de Baden-Württemberg, Alemanya.
El primer castell dalt de la muntanya es va construir a principis del segle XI. Al llarg dels anys, la Casa dels Hohenzollern es va dividir diverses vegades, però el castell va romandre en la branca de Suàbia, la dinastia dels grans de la branca cadet de Franconia-Brandenburg que més tard va adquirir el seu propi tron imperial. Aquest castell va ser completament destruït l'any 1423 després d'un setge de deu mesos per les ciutats imperials lliures de Suàbia.
El segon castell, una estructura més gran i sòlida, va ser construït entre 1454 i 1461, que va servir de refugi als Hohenzollerns suabis catòlics, fins i tot durant la Guerra dels Trenta Anys. A finals del segle XVIII es pensava que havia perdut la seva importància estratègica i poc a poc es va anar deteriorant, provocant l'enderrocament de diversos edificis que dant parcialment ruïnes.
El tercer, i actual, castell va ser construït entre 1846 i 1867 com a memorial familiar [1] pel rei Frederic Guillem IV de Prússia descendent dels Hohenzollern. L'arquitecte Friedrich August Stüler va basar el seu disseny en l'arquitectura neogòtica anglesa i els castells de la vall del Loira .[2] Cap membre de la família Hohenzollern va romandre en residència permanent o regular un cop acabat de completar, i cap dels tres emperadors alemanys de l'Imperi alemany de finals del segle XIX i principis del XX va ocupar mai el castell; el 1945 es va convertir breument en la llar de l'antic príncep hereu Guillem d'Alemanya, fill de l'últim monarca Hohenzollern, el kaiser Guillem II.
Entre els artefactes històrics de la història de Prússia continguts al castell hi ha la Corona de Guillem II, alguns dels efectes personals del rei Frederic el Gran i una carta del president dels Estats Units George Washington agraint al parent Hohenzollern el baró von Steuben pel seu servei a la Guerra d'Independència dels Estats Units.[3]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.