Back كينا Arabic كينا (جنس من النباتات) ARZ Kinə ağacı Azerbaijani کینه آغاجی AZB Хіннае дрэва Byelorussian Хининово дърво Bulgarian সিনকোনা Bengali/Bangla Cinchona CEB Chinovník Czech Kinatræ Danish
Cinchona  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | escorça de quina i quinina |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Rubiaceae |
| Subfamília | Cinchonoideae |
| Gènere | Cinchona L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Cinchona officinalis |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Ana de Osorio i Francisca Enriquez de Rivera (en)  |
.svg){kind=icon}
Cincona o arbres de la quina és el nom que s'utilitza en català per a les espècies del gènere Cinchona,[1][2] un gènere de plantes angiospermes de la família de les rubiàcies (Rubiaceae).[3]
Són plantes productores de diversos alcaloides medicinals principalment la quinina usada contra el paludisme o usats en l'elaboració de begudes refrescants com l'aigua tònica. El seu origen és tropical sud-americà, dels Andes, especialment del Perú, Equador, Bolívia i d'algunes zones de Colòmbia. Però el seu conreu actualment s'ha estès gràcies al seu èxit per combatre fortes febres, produïdes per la malària. Fou en el s. XVII, quan l'esposa del virrei del Perú, Francisca Enríquez de Rivera Comtessa de Chinchón agafà una febre molt persistent i es decidí en fer ús de la planta que els indis usaven. En 1632 portà aquest remei a Europa, i a través del Cardenal Lugo l'exportaren a Roma, en 1649. I ja finalment foren els jesuïtes els que la portaren a Indonèsia, d'on avui en dia principalment se l'obté de l'Illa de Java, com també de nombroses parts d'Àfrica (Ruanda, Camerun, Congo, Tanzània), de Jamaica i del sud-est asiàtic (Ceilan, Índia, Borneo…).[4] El seu cultiu és degut a la seva escorça, coneguda com a quina,[5] de la qual se n'extreu principalment la quinina, important principi actiu, a partir d'arbres d'uns 15-25 anys.
És a la llista dels 100 espècies invasores més nocives del món.[6]
- ↑ Cincona al DIEC
- ↑ «cincona». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ «Cinchona L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ Chinchón a l'Enciclopèdia Espasa Calpe
- ↑ «quina ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Cinchona pubescens (tree)» (en anglès). Global invasive species database. IUCN. Arxivat de l'original el 2012-10-26. [Consulta: 8 octubre 2015].